La Garrotxa pionera en ser un “Territori Resilient”

Municipis en Transició és un projecte internacional que neix amb la voluntat de crear un marc de referència, desenvolupar, estructurar i posar en pràctica una nova manera de connectar l’administració pública dels municipis amb les seves comunitats.

Foto: Òscar Gussinyer i Èrika Zarate, socis de Resilience Earth, Joan Espona, president del Consell Comarcal de la Garrotxa i Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC – @CCGarrotxa

Contextualitzat en un moment històric on els territoris d’arreu afronten grans reptes, i adoptant metodologies inspirades en el Moviment de Transició, el MiT proposa la col·laboració entre la societat civil i els municipis per a una transformació sostenible i basada en les necessitats locals.

La Garrotxa Territori Resilient

Per tal de dur a terme aquest projecte s’han escollit un total de sis casos  d’arreu del món, entre ells, la Garrotxa amb la proposta La Garrotxa Territori Resilient, que esdevindran una comunitat internacional de pràctica i suport a noves iniciatives de municipis en transició. L’Ecobairro de Sao Paulo, Wekerle de Budapest, el barri Telheira de Lisboa, o les localitats de Santorso i Valsamoggia a Itàlia són els projectes que, juntament amb la Garrotxa, configuren el programa Municipis en Transició.

Després d’un acurat procés de selecció el MiT va escollir la Garrotxa, amb la proposta La Garrotxa Territori Resilient, per l’històric i extens teixit social, per la seva experiència en iniciatives de transformació social, ecològica, educacional, econòmica i turística i que treballa cap a un model de resiliència territorial. En un context d’alta diversitat i dissensions entre sectors de la societat, a la Garrotxa hi ha exemples esperançadors de diàleg i acció conjunta.

El projecte pilot La Garrotxa Territori Resilient té la peculiaritat de no ser un sol municipi, sinó que és una comarca formada per vint-i-una entitats locals. La Garrotxa ha estat capaç de mantenir un fort nivell d’identitat i singularitat en un entorn de globalització, fet que presenta un cas d’estudi complex i apassionant.

La crisi econòmica de l’any 2008 va servir per mobilitzar una població que ja era sensible als problemes socials, ecològics i econòmics mundials i que va poder vincular aquesta sensibilitat al deteriorament del benestar local de la regió. Fruit d’aquesta mobilització generalitzada, actualment hi ha diversos municipis gestionats per alcaldes i ajuntaments que comparteixen el compromís d’augmentar la participació ciutadana, la sostenibilitat ecològica i la resiliència regional general, i que treballen conjuntament amb les comunitats, independentment dels seus diferents colors polítics.

De les 500 organitzacions de la comunitat local, 100 d’elles es dediquen a qüestions socials i ecològiques, i amb el pas dels anys han provocat l’augment de la consciència pública i han creat un espai per a un canvi social i ecològic positiu. Per altra banda, existeixen diversos consorcis coordinats amb departaments tècnics que tracten temes socials, econòmics i ambientals del conjunt de la regió.

L’èxit de les transicions i transformacions socials i ecològiques que experimenta la Garrotxa es deuen a la capacitat innata de la regió de connectar les organitzacions i institucions públiques; la història dels moviments socials i laborals amb més d’un segle d’antiguitat; el clima polític i ambiental actual; els canvis significatius recents en els governs municipals; i una base empoderada i experimentada.

La Garrotxa pionera a nivell internacional

A la Garrotxa existeixen més de 100 organitzacions locals i diverses administracions públiques que treballen per un canvi de paradigma, cap a un canvi sostenible. Aquests agents, amb els anys, han estimulat l’augment de la consciència i han creat l’espai polític per a un canvi social i ecològic positiu.

La connexió entre aquestes organitzacions i les institucions públiques és, en bona part, la clau de l’èxit de les transicions i transformacions que experimenta la Garrotxa en el camí d’esdevenir un territori resilient.

De l’estudi i mapatge de 35 experiències se n’extrauran conclusions útils per a la redacció d’un marc de referència clar sobre com la societat civil i els municipis poden ser el motor d’un canvi sostenible. Així com el disseny d’eines i metodologies que serveixin de suport a organitzacions i municipis de la Garrotxa i arreu del món, en el seu procés de transició cap a la resiliència territorial.

com els grups de transició i els municipis poden ser el motor d’un canvi sostenible. Ja en aquesta fase el passat mes de juny es va implementar una sessió formativa amb tècnics de quatre organitzacions publiques garrotxines (CASG, DINAMIG, IME, SIGMA).

L’objectiu de la tercera fase és que els sis projectes pilot esdevinguin una comunitat de pràctiques que comparteixi aprenentatges i acompanyi a altres municipis en el camí cap a la transició col·laborativa i sostenible, a través, entre altres, del disseny d’un conjunt d’eines que serveixin de suport.

Els agents transformadors implicats

Els dos actors principals per a la posada en marxa del projecte La Garrotxa territori resilient, són:

L’equip d’experts ADRINOC, el grup d’acció local de desenvolupament rural que treballa en 75 municipis de la zona nord oriental de Catalunya i Resilience Earth SCCL, una cooperativa sense ànim de lucre que treballa per la resiliència de la comunitat, el desenvolupament regeneratiu i l’economia social.

Paral.lelament, aquests actors principals reben el suport i la col.laboració de:

Les organitzacions públiques CASG, DINAMIG, IME i SIGMA que actualment gestionen la majoria de serveis de la Garrotxa especialitzats en els àmbit de treball social, economia, educació i medi ambient.

 I La societat civil activa, representada en més de 500 organitzacions locals.