La necròpolis del monestir de Ripoll, oberta al públic

Comparteix-ho amb els teus amics:

El monestir de Ripoll, un dels símbols de Catalunya, té un ric món subterrani que per primer cop s’obre al públic. El monestir acaba d’estrenar la seva necròpolis, un espai situat al subsòl de l’església. El nou espai es pot visitar en grups concertats. S’hi poden veure un total de 65 tombes que daten de diferents segles (les més antigues són del segle VII i, per tant, tenen 1.400 anys d’antiguitat), així com els fonaments de la capçalera de l’església romànica de l’època de l’abat Oliba, al segle XI. Unes excavacions arqueològiques realitzades entre el 1968 i el 1976 al subsòl del presbiteri i de les absidioles del costat més oriental de la capçalera de l’església van posar les restes al descobert.

00226032015

La necròpolis de Santa Maria de Ripoll va ser descoberta arran les excavacions arqueològiques realitzades entre 1968 i 1976 que tenien originalment com a objectiu comprovar la possible existència d’una cripta romànica en aquesta zona de l’edifici, tal com semblaven apuntar algunes fonts històriques i, especialment, la presència de dues finestres cegades visibles a l’exterior de l’absis central.

Els treballs no van aconseguir localitzar cap testimoni d’aquesta suposada estructura, però en canvi van posar al descobert una antiga àrea de cementiri que ocupava la totalitat de l’àmbit excavat. Aleshores, els treballs d’excavació es van suspendre, però ara han finalitzat per tal de poder obrir l’espai al públic.

Es tracta de 65 enterraments de diferents dates i formes, que havien format part d’una necròpolis de majors dimensions anterior a la basílica de l’abat Oliba (c.1032). Hi ha tombes de tres fases històriques: un període inicial d’ocupació d’època tardoromana (paleocristiana), que podrien ser de l’entorn dels segles VI-VII; època preromànica (s. IX-X) i, finalment, un conjunt de tombes i túmuls datats entre els segles X i XI.

Les excavacions també van fer visible una part de la fonamentació de la capçalera de l’església romànica, tot mostrant les seves tècniques i solucions constructives. L’obertura al públic de la necròpolis del subsòl del monestir de Ripoll significa una fita important, ja que permet conèixer com eren els costums funeraris de la població de fa fins a 1.300 anys.

Hi ha diferents tipus de tombes. Les tombes fossa, enterraments excavats en el sòl que es tancava amb llosses de pedra i que es recobria finalment amb terra; tombes de llosses, excavades en el sòl amb les parets i a vegades el fons definits mitjançant petites plaques de pedra. Es tancava amb llosses i es cobria finalment amb terra.

Sarcòfags antropomorfs (segles IX-XI), que consisteixen en una caixa de pedra definida per dues peces monolítiques: la base, esculpida al seu interior amb la silueta del cap i les espatlles i la tapa, que tancava el taüt. Sarcòfags (segles IX-XI), formats per un taüt de pedra de dues peces. Les seves formes podien ser variades amb una coberta que pot mostrar algun tipus de decoració i una base o llit, sovint de pla rectangular o ovalat (banyera).

L’església romànica de l’abat Oliba

Les excavacions també van deixar visible una part dels fonaments de la capçalera de l’església romànica de l’abat Oliba (va ser consagrada l’any 1032). La construcció d’aquesta església va comportar la destrucció parcial de l’antiga necròpolis, tal com mostren alguns dels sarcòfags prerromànics, els peus dels quals van ser retallats per fer els fonaments del temple.

Els fonaments de l’obra romànica a la capçalera mostren la presència de riostres, uns basaments que servien per travar i lligar per la seva part inferior els murs i els pilars de l’estructura i dotar-la d’una major estabilitat. Es tracta d’una tècnica constructiva poc comuna en l’edilícia altmedieval catalana.

Els treballs arqueològics a la necròpolis també van posar al descobert la presència de dotze petites construccions en pedra de variada forma i estat de conservació, la funció original de les quals era la de servir de túmuls o ossaris. Disposen d’un recorregut cronològic que finalitzaria a principi del segle XI.

A l’àbsida central s’hi observen les dues finestres que originalment donaven llum a un petit àmbit sota l’altar on es dipositaven algunes de les relíquies més importants del monestir. En aquesta zona de la capçalera també s’aprecia el fort desnivell del terreny al qual s’hagué d’adaptar la construcció de la església romànica.

El monestir de Ripoll és un símbol de la nació. Fundat per Guifré el Pelós l’any 879, el monestir de Santa Maria de Ripoll va tenir un paper bàsic en la configuració del territori i l’església catalanes. Al seu entorn, Guifré va donar forma a la futura nació catalana. El monestir acollí una comunitat de monjos benedictins, referents per la seva enorme capacitat d’irradiació de la fe cristiana i les seves aportacions magnífiques a la ciència i les lletres. Al llarg dels segles ha mantingut viva la tasca de difusió del missatge de catalanitat i espiritualitat que impregna la seva història.

Les visites programades al monestir es faran cada diumenge a les 11.30 del matí però per Setmana Santa n’han programat pels dies 3, 4 i 5 d’abril. Les visites consisteixen en un recorregut guiat pels diversos espais del monestir i actualment s’hi inclou les explicacions de la necròpolis.

Ripoll (ACN)

Comparteix-ho amb els teus amics: