La PAH Girona-Salt ha aturat uns 500 desnonaments en quatre anys

ACN Membres de la PAH Girona -Salt davant del Bloc Salt aquest diumenge.
Comparteix-ho amb els teus amics:

La portaveu de l’entitat, Marta Afuera, assenyala que encara queda “molta feina per fer” perquè els desnonaments no s’aturen i cal “reactivar” les taules d’habitatge

La PAH Girona-Salt ha complert quatre anys. L’entitat va néixer el 6 de setembre del 2011 i, durant aquest temps, des de la plataforma assenyalen que han aconseguit aturar uns 500 desnonaments a Girona, Salt i pobles situats al voltant de la capital gironina. La seva portaveu, Marta Afuera, ha explicat que gran part dels processos d’execució hipotecària els han aconseguit aturar amb la seva presència al lloc dels fets, fent pressió ciutadana. “Ha estat una experiència molt enriquidora però cal continuar treballant perquè hi ha molta feina a fer”, ha subratllat. Des de l’entitat reclamen que les administracions facin front al drama dels refugiats sirians i s’ofereixen a proporcionar ajuda.

ACN Membres de la PAH Girona -Salt davant del Bloc Salt aquest diumenge.
ACN Membres de la PAH Girona -Salt davant del Bloc Salt aquest diumenge.

La PAH Girona-Salt va néixer el 6 de setembre del 2011. Durant aquest quatre anys de vida, l’entitat ha aconseguit aturar uns 500 desnonaments. Així ho ha explicat aquest diumenge la seva portaveu, Marta Afuera, qui ha volgut aprofitar l’aniversari de l’entitat per reclamar més suport i treball per part de les administracions per aturar, “d’una vegada per totes”, els desnonaments. “Quan vam arrencar ja vam explicar que cada dia, sis famílies eren desnonades a les comarques gironines, unes 2.160 cada any. Unes xifres que no han variat; la situació ara és pràcticament la mateixa”, ha lamentat Afuera.

Segons les dades aportades per l’entitat, en aquests quatre anys han realitzat més de 600 accions reivindicatives. També han impulsat i col·laborat per posar en marxa altres plataformes locals a poblacions gironines com Blanes, Figueres, Olot, Palafrugell o Santa Coloma de Farners.

Pel que fa als processos d’execució hipotecària aturats – a Girona, Salt i altres poblacions properes com Celrà – gran part d’ells, més de la meitat, ho han aconseguit gràcies a la pressió ciutadana. És a dir, estar presencialment al lloc dels fets quan apareixien els cossos policials per portar a terme el desnonament. “Amb els nostres cossos i dignitat, les nostres armes han estat les samarretes, les nostres mans i les pancartes de ‘Stop desnonaments'”, ha explicat la portaveu. La resta de processos aturats ha estat gràcies a les gestions, la tramitació de documents, les visites als bancs per tractar cas per cas o l’ajuda i col·laboració que han aconseguit d’altres institucions i administracions que han permès aturar el procés abans de la data marcada perquè es produís el desnonament.

“Fem una valoració molt positiva d’aquests anys. Ha estat una experiència molt enriquidora en tots els sentits i per a tots els que estem treballant dins la plataforma. S’han aconseguit moltes victòries importants però encara avui en dia no s’han aturat els desnonaments”, ha subratllat Afuera. Segons ha destacat la portaveu, cal que les administracions públiques – des del món local, passant per la Generalitat i el govern estatal- s’hi impliquin més. Al mateix temps, la portaveu ha explicat que cal “reactivar” les taules d’habitatge local com les que es van crear a Girona i Salt i que, segons Afuera, no estan funcionant. “Volem que funcionin de debò, que siguin una eina tal i com s’està fent a Madrid; és una qüestió de voluntat política”, ha insistit Afuera.

Des de la plataforma assenyalen que la societat s’ha mentalitzat sobre la problemàtica dels desnonaments i la manca d’habitatge de lloguer social però assegura que ni les institucions públiques, ni els partits ni les administracions han mostrat una “voluntat real de trobar solucions”. “S’està expulsant una part de la ciutadania, gent que tindrà problemes tota la seva vida. Pensem en la infància, en aquells nens que se’ls obliga a viure en precarietat”, ha reclamat Afuera.

Un fet que, al mateix temps, la portaveu ha lligat amb la crisi humanitària que està vivint Europa actualment amb l’arribada dels refugiats sirians que fugen de la guerra i la pobresa. “Creiem que ha de ser l’administració qui resolgui i faci front a aquest problema però, si no ho fan, ens organitzarem i farem el que hem fet fins ara perquè les famílies de refugiats estiguin ben acollides i puguin arribar fins aquí”, ha explicat la portaveu. “Nosaltres estem disposats, fent un gran esforç, a acollir aquestes persones perquè tinguin un lloc on viure”, ha afegit la portaveu tot assenyalant que proporcionaran tota l’ajuda que puguin per donar suport als afectats.

Pel que fa als actes commemoratius del seu quart aniversari, Afuera ha explicat que el proper dijous tornaran a penjar la bandera catalana que fins fa un temps ondejava a la façana del Bloc Salt, situat davant de l’Hospital Santa Caterina de Salt. Un edifici que ja s’ha convertit en una icona de la lluita contra els desnonaments.

“La vam col·locar quan vam alliberar l’edifici i quan vam retornar vam trobar-la rebregada i bruta. La tornarem a desplegar com a símbol de pertinença a una societat, de lluita d’un poble i per demostrar que totes les persones que viuen a Salt i Girona, indiferentment del color de la seva pell, tenen la voluntat de formar part d’aquesta societat”, ha assenyalat. Una societat que, tal i com ha comentat Afuera, ha de ser més plural, buscar el bé comú, preservar la natura i pensar en els drets humans.

Vuit famílies i a l’espera de rebre’n més

Actualment al bloc hi viuen vuit famílies i s’espera que aquesta setmana s’ocupin dos pisos més. Inicialment, quan van recuperar el bloc, s’hi van instal·lar catorze famílies. Tres d’elles van marxar uns dies més tard per motius personals i d’altres van abandonar el bloc després d’aconseguir contractes de lloguer social mitjançant l’Ajuntament de Salt. En aquest cas, les famílies paguen 50 euros mensuals. “Ens alarma molt que les persones necessitades hagin de passar pel Bloc Salt perquè la gent es bellugui i puguin rebre una resposta per part de les administracions públiques”, ha detallat Afuera.

En principi, la plataforma gironina, que no està dins del grup de PAH catalanes oficials, assenyala que continuen rebent persones i famílies en situació d’emergència i, per això, ja han registrat diverses famílies que han demanat poder disposar d’un habitatge dins del bloc saltenc. “A finals d’aquesta setmana creiem que a l’edifici hi haurà deu famílies”, ha explicat Afuera.

Tal i com es va avançar ara fa un mes, els inquilins d’aquest bloc van decidir crear un fons comú per cobrir els costos de l’aigua que utilitzessin. D’aquesta manera volien contribuir i compensar l’ajuda que els havia brindat el consistori i l’empresa de serveis d’aigua de Sarrià de Ter, Salt i Girona, Agisa, connectant-los al servei després de passar la onada de calor del mes de juliol sense aigua corrent. Finalment, la iniciativa ja s’ha convertit en una realitat i cada família ha acordat pagar vuit euros cada tres mesos. S’ha de tenir en compte que són famílies amb pocs o cap mena de recurs econòmic. “Totes les famílies ho paguen i fins i tot aquelles marxen abonen la seva part”, ha assenyalat la portaveu.

En principi, aquesta setmana els inquilins – acompanyats per membres de la plataforma gironina- s’han de reunir amb la regidora o representants de la regidoria d’Habitatge de Salt als quals explicaran la situació actual que es viu al bloc i entregaran els diners recopilats fins al moment.