La plaça dels Coloms d’Olot

Comparteix-ho amb els teus amics:

Sembla estrany que una plaça tan petita com la dels coloms, ocells que representen la pau, hagi donat tanta guerra. De la plaça n’ha fet l’oposició front de combat, dels seus xiprers bandera i de la boca de sortida del pàrquing un infern, d’on en surten bafarades sulfuroses contaminades pels aires de gran capital.

Fa uns dies s’ha inaugurat aquest petit parc infantil. Sí, el dels 60.000 euros que li treu en cara el cap de l’oposició. Jo desconec els preus dels tobogans, gronxadors, balancins i descolorits gegants nans. Però, sabent que tot és car i més encara quan has de remenar terres no ho trobo exagerat. A més suposo que el govern municipal pel compte que l’hi porta l’ull de l’oposició, haurà filat prim en el preu. Altra cosa és si se n’havien de fer càrrec de les despeses els propietaris dels pàrquings, de la qual cosa jo crec que sí, ja que per a ells ha estat un guany d’espai, la solució menys problemàtica i la més econòmica al seu problema.

El parc l’he trobat tan petit com mal aprofitat, amb un volt de jardinet horrorós de plantes de mal gust, el qual se li menja una part petita, però important, de terreny tenint en compte les dimensions del parc. Abans, ja era ple de mainada per ser l’únic lloc d’esbarjo infantil d’aquella zona i pas obligat dels col·legis propers, ara, encara més per ser la novetat.

Sempre he cregut que els serveis de jardineria són deficients en el seus treballs i amb la seva imaginació. Quan aquesta es desperta del seu monòton i avorrit son, la qual cosa no passa gaire sovint, resulta ser d’un irracional mal gust, com és cas dels jardins del mateix parc infantil o dels testos enlairats de la plaça de l’Àngel, els quals quan t’hi acostes carrer amunt tapen font i àngel, anul·lant el seu exponent estètic més representatiu.

Estic cansat de veure parterres, jardins i escocells, curulls de porqueries, pedres i rocs. Costa tant fer-ne net d’aquests estranys adobs, al plantar o prendre’n cura, de les flors, o en cas dels arbres també dels seus pals i tibants. Neteja i cura, que si és que es fa, no es veu enlloc.

Planten i allà es queden plantes i flors, arbres i pals a la bona de Déu. Fins a la pròxima plantada, desemparats en la seva desgràcia de viure en un medi humà hostil, i formigonat. Com a mostra, els arbres plantats al mateix costat de la casa gran, amb escocells bruts i pals torçats, tibants trencats o escorreguts, pujant com poden i volen, o les jardineres de dalt del firal. Els nostres ben pagats representants, treballadors nostres, de la casa gran, bé ho deuen veure que la cosa no rutlla com Déu mana.

Els Arbres del parc infantil aixoplugaran del sol de plom que cau als mesos d’estiu en aquest arrecerat racó els nostres infants? Molt em temo que no s’hi han pas trencat el cap, mirant cap a on caurà l’ombra d’aquestes ombrel·les vegetals. Prova del que us dic és que un dels arbres l’han posat just davant d’un banc, al mig del pas, no sé si com entrebanc o per fer ombra al gos.
Les obres normalment s’acaben sempre amb presses per la inauguració, en aquest cas per fer peix al cove de cara a les pròximes eleccions municipals. Raó per la qual no s’han fet ni amb el temps, ni amb la reflexió i cura que es mereixien. S’han fet barrim-barram per sortir del pas. Després, passa el que passa amb un sòl de sempre problemàtic, on quatre gotes fan un toll, un ruixat un bassal, i ambdós, terra fangosa com va ser el cas el mateix dia de la seva inauguració, en el qual, si no hagués estat pel que diran, el Sr. Alcalde i autoritats s’haurien arromangat els camals dels pantalons per no embrutar-se de l’aigua i del fang de les pluges del cap de setmana.

Àngel Moliner

Comparteix-ho amb els teus amics: