La població de senglars disminueix en gran part de Catalunya

Comparteix-ho amb els teus amics:

Aquest descens es considera molt positiu, ja que ha permès reduir la conflictivitat que genera l’excés d’aquesta espècie i reduir-ne els riscos sanitaris

Les densitats de senglar van mostrar descensos generalitzats a la major part de Catalunya durant l’any 2018 i començaments de l’any 2019 atribuïbles a la pressió exercida pels caçadors davant l’espectacular increment de l’espècie, la baixa producció de gla a la tardor de 2017 i les reiterades sequeres. Aquesta és la conclusió més rellevant que s’extreu del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya corresponents a la temporada 2018-19 que encarrega el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació anualment.

El descens del nombre de senglars varia segons les zones, però al llarg de 2018 la major part de poblacions de senglar van baixar, entre el 2 i el 27% respecte de l’any anterior. La zona on els descensos van ser més alts, entre el 44 i el 66%, són alguns espais del Pirineu i Prepirineu, cosa que s’explica per sequeres, fortes nevades i gelades i baixes produccions de glans sumades a una forta pressió de caça per fer front a problemes com ara la tuberculosi bovina.

Només en quatre observatoris (Sant Llorenç del Munt, Muntanyes de Prades, massís del Garraf i les Gavarres), les poblacions van mostrar un augment de densitat (entre un 16% i un 35%) respecte de la temporada anterior. Aquesta variació s’explica per factors locals com ara una major disponibilitat d’aliment complementari (per exemple, conreus) o un menor rigor de la sequera, entre altres.

Les densitats de senglar continuen essent altes

Tot i això, com que ja partíem d’unes densitats excepcionals a gran part de Catalunya, el nombre d’exemplars de senglar la temporada 2018-19 continua sent alta a les comarques de Girona i del nord de Barcelona. Les més elevades, entre 12 i 15 senglars/km2, són a l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Montseny. Com a referència, a les dues primeres les densitats els darrers anys havien arribat a 20-25 senglars/km2. Són zones on el senglar troba òptimes condicions d’alta pluviositat, boscos d’alzines, sureres i roures, i grans superfícies de conreus de regadiu que en conjunt aporten molta disponibilitat d’aliment. A la resta de Catalunya, tant als sectors meridionals de clima continental com a les zones del Pirineu i Prepirineu, les densitats són moderades, i els llocs on s’enregistren les densitats més baixes (per sota de 3 senglars/km2) són alguns sectors de l’Alt Pallars, el Cadí, la Segarra i els Ports de Beseit.

No es pot abaixar la guàrdia

Les gràfiques mostren que l’augment de densitat de senglar s’ha frenat per primer cop en molt de temps. Tot i els descensos observats, no cal abaixar la guàrdia, ja que la densitat de senglar pot tornar a enfilar-se ràpidament. Es calcula que a Catalunya hi viuen al voltant de 190.000 senglars.

A la tardor de 2019, va haver-hi més disponibilitat de menjar i, com a conseqüència, n’haurà augmentat la natalitat. Només en llocs que hagin patit fortes sequeres se’n podria reduir la densitat; a les zones on no falti aigua i aliment, la densitat tornarà a augmentar. Per aquesta raó, el paper dels caçadors continua sent clau per frenar l’expansió d’aquesta espècie, sense predadors naturals que controlin el creixement de les poblacions.

Estudi de densitats de senglars, una eina necessària

El Programa de seguiment que vol conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a diferents zones de Catalunya es va iniciar l’any 1998 i compta amb les dades subministrades anualment pels caçadors en les batudes de senglar a 22 espais naturals que actuen com a observatoris de l’evolució d’aquesta espècie. Aquesta xarxa d’espais d’unes 25.000 hectàrees de mitjana ben repartits per tot el territori de Catalunya és molt representativa. En conjunt, aquests espais suposen el 15% de la seva superfície i s’estima que inclouen un 20% dels senglars que viuen a Catalunya. Les dades es refereixen a la temporada (un any) que va acabar el proppassat setembre.

Altres administracions col·laboren amb el DARP, especialment en els espais que gestionen, com ara el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, mitjançant la Xarxa d’Espais Naturals, i diferents consorcis gestors d’espais naturals (Consorci de les Gavarres, Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries – Savassona, Consorci del Parc de la Serralada Litoral i Consorci del Parc de la Serralada de Marina). La Federació Catalana de Caça aporta dades d’algun espai. Tots plegats col·laboren en la recollida de dades. L’empresa Minuartia és l’encarregada de coordinar la recollida de dades i d’elaborar l’anàlisi i els informes de resultats.

Informe Seguiment de senglar