La població estrangera a Catalunya cau un 6% el 2014

Comparteix-ho amb els teus amics:

El nombre d’estrangers a Catalunya va caure l’any passat un 6% en comparació amb l’1 de gener del 2013, segons ha informat aquest dijous l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La disminució va afectar totes les comarques -l’Alta Ribagorça (-29%), la Val d’Aran (-15,4%) i la Cerdanya (-14,5%)-. La població estrangera més nombrosa continua sent l’europea, mentre que l’africana passa a ocupar el segon lloc (28,2%), per davant els residents d’origen americà (26,7%) i asiàtic (12,7%). L’any passat, la població estranger a Catalunya representava el 14,5% (1.089.214 persones), percentatge superior a la mitjana estatal, que és del 10,7%.

Segons l’Idescat, les variacions de població estrangera estan afectades per la intensitat de fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior i de l’evolució del creixement vegetatiu d’aquestes col·lectius i pel procés de naturalització. L’any 2013, el Ministeri de Treball i Seguretat Social va comptabilitzar 73.468 estrangers residents a Catalunya que havien obtingut la nacionalitat espanyola, dels quals el 62,6% eren originaris d’Amèrica del Sud i Central.

En quant a les procedències dels estrangers, la majoria prové del continent europeu, tot i que perd un 4,5%, mentre que la comunitat africana passa a ocupar el segon lloc, amb un 28,2% -malgrat perdre un 3,7%- seguida pels residents d’origen americà. De fet, aquest darrer col·lectiu és el que més es va reduir, en un 11,8%, sobretot per la població natural de l’Amèrica del Sud (-14%).

162 nacionalitats

D’acord amb l’Idescat, els estrangers registrats a Catalunya procedeixen de 162 nacionalitats diferents. Les set que concentren més presència representen el 50,7% del total de la població estrangera. Es tracta de la comunitat marroquina (226.818 persones, el 20,8%), seguit de la romanesa (98.239, el 9%), la xinesa (49.773), la italiana (48.857), la pakistanesa (44.449), la boliviana (42.039) i l’equatoriana (41.834).

Els decreixements més destacats van ser els d’Equador (-18%), de Colòmbia (-17,4%), de Perú (-14,2%), d’Argentina (-12,1%) i de Bolívia (-11,5%). En canvi, augmenten els nacionals de Rússia (6%), d’Hondures 81,7%) i de Xina (0,8%).

Pel que fa la distribució per sexes, la disminució ha estat més intensa entre la població masculina, amb 39.798 persones menys (-6,5%), mentre que entre les dones ha estat de 29.460 persones menys (-5,4%).

Per comarques, l’Alt Empordà concentra una població estrangera del 26,6%, seguit de la Segarra, amb un 24,7%; el Baix Empordà, amb un 19,8% i la Selva i el Gironès, amb un 19,7%. Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Ripollès, amb un 8%; el Berguedà (8,2%), l’Anoia (8,4%) i el Vallès Oriental (9,6%).

D’altra banda, la població marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 11. Al Barcelonès, la comunitat més nombrosa és la pakistanesa; a la Cerdanya ho és la boliviana; a l’Alt Urgell, la portuguesa i a la Garrotxa, l’índia. A nivell municipal, un de cada quatre estrangers resideix a Barcelona (273.121 persones), mentre que els percentatges més elevats es concentren a Guissona (49,1%), Castelló d’Empúries (48%) i Salt (40%).