La Unió Esportiva Olot demostra que segueix ben viu amb una victòria majúscula contra el FC Andorra

Comparteix-ho amb els teus amics:

Brillant plantejament de Gabri Garcia, que ha aconseguit el seu primer triomf amb doblet de Jordi Xumetra i el tercer de Juan Delgado a les acaballes.

Porteria a zero altre cop amb un Ballesté magnífic i un esperit col·lectiu enorme de treball i sacrifici. Retallem distàncies i agafem aire abans d’afrontar la jornada de descans.

El guió desitjat. Era més necessària que mai i havia d’arribar avui sí o sí. Al davant, un gegant com el FC Andorra amb un pressupost bestial, un tècnic reconegut i jugadors de categoria superiors. Però l’Olot no només ha plantat cara i ha competit de tu a tu, sinó que a més hi ha afegit contudència a les àrees i un rigor defensiu incommensurable. El partit s’ha posat de cara ben aviat amb el primer gol de Jordi Xumetra. L’empordanès, el més llest de la classe, ha interceptat una sortida de pilota de Riverola i ha clavat la vaselina per sobre d’un Nico Ratti molt avançat (10′). Ha volgut reaccionar el conjunt d’Eder Sarabia però s’ha empotrat amb un mur anomenat Pol Ballesté.

Primer ha tapat molt bé l’angle a Goujón i després ha endevinat la rosca de Carlos Martínez, que s’havia quedat sol després d’una bona triangulació. Un xoc molt obert i amb alternatives als dos costats, ja que després ha tornat a la càrrega Xumetra amb un parell d’accions ofensives. Cavalcada de Soler, deixada de Delgado i la Bala de l’Estartit que l’envia per sobre el travesser. En Xumi, insaciable, tenia més gana i abans del descans ha pogut ampliar la diferència.

Mig gol, però, li atorguem a Roger Barnils, que ha agafat la motxilla trencant línies i ha enviat una passada a l’espai que Xumetra ha convertit en barraca (41′). Definició acadèmica al pal llarg i cap a dins, el seu setè gol en lliga, a només un del pitxixi Carlos. Temps de descans per pair tantes emocions i sobretot per intentar administrar aquesta renda davant d’un perillós i irreverent FC Andorra.

Els andorrans han apretat en els primers minuts de la represa; un rebot enverinat de Carlos Martínez i un tir de Goujón que Ballesté ha rebutjat a córner amb una mà prodigiosa. Uns visitants que han jugat gairebe mitja hora amb un home menys per l’expulsió de Loureiro, que ha vist la segona groga per una dura entrada. Tot i la inferioritat, l’Andorra ha buscat amb insistència el gol i Kike Saverio ha estavellat la bola al pal en una centrada molt tancada.

L’Olot ha tancat files al darrere amb ordre i seguretat i també ha gaudit de moments de control per intentar fer mal en alguna transició. Gabri Garcia, molt encertat en el seu plantejament valent davant del seu ex-equip, ha reforçat la zona de contenció amb Albert Vivancos i més profunditat amb Escoruela per un Kilian amb molèsties. Calia fer el tercer per estar tranquils del tot i d’això se n’ha encarregat Eloi Amagat, que ha muntat una contra de llibre assistint a Xumetra.

El de l’Estartit, després del doblet, l’ha cedit a plaer per a Juan Delgado, que no ha perdonat davant de Ratti (81′). D’aquí fins al final, molta voluntat de l’Andorra però poques esquerdes en la muralla de Barnils, Genís i Blázquez. Fins i tot Pol Prats, que ha entrat juntament amb Salinas per refrescar l’atac, ha disposat d’una opció destacada per signar el quart.

Ha estat una victòria sense pal·latius i totalment merescuda després de moltes jornades sense tastar-la. I segona a porteria a zero consecutiva, una dada gens menor i que reforça la tasca defensiva de tot el grup. Sumem 15 punts, reduim diferències amb els rivals i el més important, demostrem que estem vius, que seguim bategant i que volem lluitar fins al final per a l’objectiu.

Font: Oriol Boix / Comunicació UE Olot
Fotos: Gerard Saez-UE Olot