La Unió Esportiva Olot encaixa una derrota per la mínima al camp de La Nucía

Comparteix-ho amb els teus amics:

La Unió Esportiva Olot executa un dels millors partits de la temporada però encaixa una derrota per la mínima al camp de La Nucía.

Cabezas, ben d’hora, ha avançat els locals però Natalio, estrenant-se amb la vermella, ha igualat les forces abans de la mitja hora. Pedraza, amb la testa, ha tornat a posar per davant els alacantins, que a la segona meitat han rebut un monòleg de joc i ocasions claríssimes dels olotins. Ens quedem amb la imatge, el bon futbol i la insistencia mostrada, que ens ha de reforçar de cara al proper desplaçament a Sabadell.

Surrealista, increíble, desconcertant, frustrant… Poseu-hi l’adjectiu que vulgueu per explicar el fet que avui la UEO marxi sense cap punt de la seva visita a la majestuosa Ciudad Deportiva Camilo Cano. Una de les millors actuacions col·lectives i un dels pitjors resultats, penalitzats de forma cruel en dues de les poques arribades dels de la Marina Baixa. Els locals han obert la llauna molt aviat treient suc de la connexió entre Morgado i Cabezas, que ha definit molt bé davant de Ballesté (5’).

Una garrotada molt matinera que ha fet espavilar ràpidament als garrotxins. Natalio ha tingut la primera però s’ha trobat amb els reflexos de Fornés, l’ex-Olot que ha tingut intervencions de molt mèrit. També Eloi Amagat, després d’una de les seves clàssiques conduccions, ha buscat la igualada amb un tir ajustadíssim. El duel era molt obert i feia pinta que podia arribar l’empat d’un moment a l’altre.

Precisament ha estat entre aquests dos protagonistes; Eloi habilita Natalio amb una passada precisa, el valencià controla, dribla el defensa i finalitza amb sang freda (24’). Primer gol del valencià amb la samarreta vermella, una diana per a l’esperança que ens feia sentir ben vius dins d’un matx d’autèntica bogeria. Héctor Simón, des de la frontal, ha fet treballar novament a Óscar Fornés.

Els de César Ferrando s’acostaven poc a l’àrea però quan ho feien era amb perill real. Ha estat a pilota parada que La Nucia ha aconseguit tornar a posar-se per davant amb un cop de cap incontestable de Pedraza al primer pal (36’). Temps de descans amb la sensació que els mèrits futbolístics i el resultat, un cop més, no acabaven de concordar.

Aquesta percepció ha estat més notòria a la represa, ja que l’allau d’ocasions ha estat d’aquells que malauradament es recorden per temps. Per començar, tres cops de cap que no han estat gol de miracle; primer Carles Mas, després Héctor i finalment Natalio, que no han pogut dirigir amb èxit les seves rematades. Tot seguit, una triple ocasió que no ha entrat de forma surrealista; primer Fornés, després el pal i finalment un defensa de La Nucía han rebutjat la pilota, que s’ha passejat per sobre la línia. Domini aclaparador amb criteri en la circulació i generació elevada d’oportunitats que per A o per B no s’han pogut materialitzar.

Garrido ha posat més carn a la graella amb l’entrada de Peque i Kilian, que també ha tingut la seva en temps afegit. Uns minuts abans, Héctor i Xumetra han disposat de noves arribades que no s’han transformat de forma inexplicable. Per part del conjunt local, defensant-se com podia del xàfec de joc i cabal ofensiu de la UEO, també hauria pogut sentenciar a la contra aprofitant que estàvem totalment llançats a l’atac.

Un marcador que genera impotència i frustració però que a la vegada ens ha de reforçar per la imatge, la insistència i la voluntat competitiva d’aquests jugadors.

Font: Oriol Boix / Comunicació UE Olot