La Unió Esportiva Olot s’acomiada de la Copa del Rei

Comparteix-ho amb els teus amics:

La Unió Esportiva Olot s’acomiada de la Copa del Rei amb un resultat excessiu davant l’Osasuna, que s’ha avançat al primer minut amb gol d’Oier a servei de cantonada.

Tan bonic i tan efímer. L’Olot s’ha mostral tal com és davant d’un rival de Primera Divisió, amb les seves virtuts i el seus defectes, amb el seu futbol i la seva innocència en un partit que de ben segur serà recordat per la magnitud del contrincant que trepitjava la Garrotxa.

Un Osasuna que ha volgut anar per feina i en una de les seves especialitats, ha obert la llauna just en el minut inicial. Servei de còrner, prolongació al segon pal i Oier Sanjurjo que remata a plaer (1′). Un gol que ens ha fet anar a remolc en l’electrònic però en el joc, ja que la UEO ha demostrat en tot moment la seva voluntat d’acaparar la possessió i de trencar línies a través de la pilota i l’associació.

I poc a poc s’han anat fabricant aproximacions a l’àrea d’Iñigo Álvarez. Pedro del Campo, que ha donat un recital, Alan Baró i Juan Delgado han estat els que s’hi han acostat amb més determinació. També Batalla ha aparegut per salvar el segon de Roberto Torres, un dels homes amb més experiència i galons dels navarresos. Temps de descans amb la sensació que les diferències eren mínimes i que, sobre la gèlida gespa de l’Estadi Municipal, encara tot era possible.

I més amb la intensitat i l’atreviment amb el qual han sortit els garrotxins a la represa. Millors minuts amb futbol i més sensació de perill a l’àrea visitant. Volea de Pedro, tir d’Eloi i sobretot una fuetada de Vivancos que ha rebotat en un defensa i ha obligat a l’estirada d’Iñigo. Ball de canvis als dos equips amb l’entrada ofensiva de Xumetra, avui suplent en benefici de Delgado i Salinas, les cames fresques de Masó i el dinamisme de Chabboura.

També hi ha hagut temps per un debut, el de Joel Arumí, per primer cop amb la vermella en partit oficial. Arrasate també ha donat minuts a l’ex-Girona Brandon i alguns joves del filial. I entremig, el segon de Budimir. Centrada precisa des de l’esquerra i cop de cap a la xarxa de l’ex del Mallorca (65′). La fita encara semblava més complicada però Chabboura ha estat a punt de posar-hi emoció.

El control, però, li ha sortit massa llarg quan ja havia superat Iñigo i tenia la barraca a tocar. En els darrers minuts, Kike Barja ha aprofitat un penal d’Escoruela per signar el tercer i eixamplar encara més la renda (90′). Però ja res podia esborrar la imatge i les sensacions d’aquest Olot, que ha tornat a demostrar-nos el seu creixement i versatilitat.

Era un dia per gaudir, competir i estar a l’alçada. I el cert és que podem ficar-nos al llit amb la consciència ben tranquil·la. I abans, ovació eterna a tots els del mur que s’han pelat de fred i ens han donat ànims i escalf amb els seus càntics.

Font: Oriol Boix / Comunicació UE Olot
Fotos: Nuri Marguí-UE Olot