L’acusat d’estafar una dona de 80 anys per quedar-se una finca valorada en 1,5 milions d’euros nega els fets

Comparteix-ho amb els teus amics:

L’acusat d’haver estafat una anciana de 80 anys per quedar-se una finca valorada en 1,5 milions d’euros ha negat els fets durant el judici que ha tingut lloc aquest dijous a l’Audiència de Lleida. L’acusat ha reconegut que el 7 d’agost de 2007 va signar en representació de l’empresa per a la qual treballava un contracte de renda vitalícia amb la dona per quedar-se la propietat a canvi de pagar una mensualitat de 6.000 euros. L’home, però, ha dit que aquest contracte es va anul·lar quan van saber que la dona només era propietària del 75% de la finca i que a més hi tenia inquilins. Assegura que llavors es va fer càrrec de la renda vitalícia una altra empresa. Els demandants no s’han presentat al judici.

La fiscalia de Lleida demana dos anys i mig de presó per a un home acusat d’un delicte d’estafa ja que considera que, amb la finalitat d’incrementar injustament el seu patrimoni i coneixent la limitació de les facultats mentals de la víctima, va negociar durant l’estiu del 2007 amb una dona de 80 anys, sense informar-ne els seus familiars, fins a aconseguir que signés un contracte de renda vitalícia el 7 d’agost de 2007. A canvi de sis mil euros al mes, la dona cedia a l’acusat una finca valorada en més de dos milions d’euros. El jutjat de primera instància de Solsona va declarar nul el contracte de renda vitalícia el 5 de juny de 2013 i els familiars de la dona reclamaven ara pel perjudici econòmic, tot i que finalment no s’han presentat com a acusació particular.

La dona va morir el 20 d’agost de 2009. A més de la pena de presó, el ministeri fiscal demana que s’imposi a l’acusat, que es troba a la presó per altres assumptes, una multa de 5.400 euros i que indemnitzi la família de la dona en concepte del perjudici irrogat de la nul·litat del contracte de renda vitalícia.

L’acusat ha declarat que no té res a veure en aquest tema ja que ell només va signar el primer contracte a nom de l’empresa de la qual era el gerent. Assegura però, que aquest contracte es va acabar anul·lant i que se’n va fer càrrec una altra empresa, la qual va signar l’escriptura definitiva del contracte.