L’any 2014 va ser mig grau més càlid del normal a Catalunya

Comparteix-ho amb els teus amics:

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha definit el 2014 com a any “càlid” després de constatar que la temperatura va ser mig grau més elevada que a la mitjana del període de referència 1961-90 a gairebé tot al territori. En punts del prelitoral i de l’interior, la mitjana de temperatura ha estat fins a 1,5 graus superior. Com és habitual, l’estació del Raval ha estat la que ha presentat una anomalia positiva més alta per l’efecte d’illa tèrmica urbana a Barcelona. La temperatura mitjana anual s’ha situat en els 17 graus, no només als indrets típicament més càlids del país situats al litoral i prelitoral del Montsià i del Baix Ebre, sinó en punts del litoral i prelitoral tant del nord com del sud.

Les temperatures només han estat tèrmicament normals a una petita part de Catalunya, concentrada al nord-oest, concretament a les zones més elevades de la Val d’Aran i de l’Alta Ribagorça, al Pallars Sobirà i al nord del Pallars Jussà, a més del Port del Comte, dels Ports, i el nord del Berguedà o alguns punts de la Cerdanya.

La temperatura mitjana anual ha superat els 17 graus, no només als indrets típicament més càlids del país situats al litoral i prelitoral del Montsià i del Baix Ebre, sinó també de molts d’altes sectors del litoral i prelitoral, tant de la meitat sud com de la meitat nord. En canvi, les zones amb una temperatura mitjana més baixa, inferior als 10 graus, es localitzen per efecte d’altitud al Pirineu, al Prepirineu o a les parts més altes del Montseny.

Les anomalies negatives han estat realment poc significatives i han quedat restringides a indrets d’altitud superior als 2.000 metres del Pirineu Occidental.

Un any entre normal i plujós

En general, a Catalunya el 2014 ha estat un any entre normal o plujós a gran part del país. Al nord, s’ha de qualificar com a plujós l’extrem nord-occidental, Val d’Aran, Pallars Sobirà, nord de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. També, en una zona central del Pirineu i del Prepirineu que s’estén cap al sud fins a l’extrem oriental de la depressió central i més a l’est, en una franja que abraça la zona occidental de les Alberes fins a les Gavarres.

A Ponent, el 2014 ha estat plujós en general, amb l’excepció d’una zona que fins i tot ha presentat trets d’un any sec, junt amb la zona dels Ports. Per contra, el 2014 ha estat sec, sobretot a l’extrem meridional del país, i també a les àrees litorals del Tarragonès, del Baix Llobregat, al Garraf, al litoral del Golf de Roses i a certs punts aïllats de la depressió central.

El dèficit pluviomètric més important s’ha produït a l’extrem sud del Montsià, amb un percentatge de la precipitació acumulada el 2014 respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990 inferior al 70%. En canvi, els superàvits més remarcables s’ubiquen a l’alta muntanya del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran, amb poc més d’un 150% respecte la mitjana climàtica.