L’Audiència Nacional imposa una fiança de 200.000 euros a Luis Bárcenas per sortir de la presó

Comparteix-ho amb els teus amics:

L’Audiència Nacional ha imposat una fiança de 200.000 euros a Luis Bárcenas per eludir la presó. Així ho ha decretat la secció quarta de la Sala Penal que ha estimat parcialment un recurs interposat per a l’extresorer del Partit Popular en què sol·licitava aquesta mesura. La Sala també ha imposat a Bárcenas l’obligació de comparèixer tots els dilluns, dimecres i divendres davant el jutjat central d’instrucció número 5. L’extresorer del PP també haurà de lliurar el seu passaport a les autoritats judicials, designar un domicili i no podrà sortir de l’estat espanyol.

Els magistrats donen pràcticament per tancada la investigació de la causa per la qual Luis Bárcenas va ingressar a la presó ara fa 19 mesos i consideren que existeixen altres mesures cautelars que poden “mitigar” el seu estat. La sala ha “ponderat” els delictes que se li imputen i el “llarg temps” de presó preventiva i consideren que aquests elements “s’han d’harmonitzar amb el seu arrelament a Espanya i la manca d’antecedents penals”. “Tot això disminueix el risc de fugida”, sostenen els magistrats.

La secció quarta de Sala Penal de l’Audiència Nacional considera que la imposició de la fiança com a mesura cautelar “no és contradictòria” amb els escrits d’acusació presentats recentment tenint en compte ” el caràcter ambivalent atorgat per la jurisprudència durant el transcurs del temps en situació de presó preventiva, en aquesta ocasió apreciat a favor de l’imputat”.

Per tal de fixar la fiança, els magistrats han tingut en compte els requisits que fixa la doctrina jurisprudencial sobre la natura del delicte, l’estat social, antecedents i demés circumstàncies que puguin influir en major o menor mesura. “La fiança és concorde i proporcionada amb interessos d’altres imputats”, assegura l’escrit.

L’Audiència Nacional conclou que “la quantitat concilia la natural i lògica pretensió de llibertat amb la garantia d’evitar la fuga i l’ocultació de possibles fonts de prova que no hagin estat obtingudes encara, tenint en compte les greus responsabilitats que, de manera provisional, recauen sobre la conducta de l’apel·lant”.