Les llistes d’espera disminueixen un 12% i recuperen els nivells del 2010

Comparteix-ho amb els teus amics:

Les llistes d’espera recuperen els nivells del 2010, abans de les retallades. El Departament de Salut ha anunciat aquest dimecres que els pacients en llistes d’espera per ser intervinguts han disminuït un 12% el 2014, i que els pacients per intervenir dels 14 procediments garantits, han caigut un 24%. El desembre passat doncs, hi havia a Catalunya 159.949 pacients pendents d’una data per ser operats, 21.610 menys que el 2013. El 84% dels intervinguts s’han esperat menys d’un any. Josep Maria Padrosa, director del Servei Català de la Salut, considera que la millora es deu a l’augment en més d’un 2% de l’activitat quirúrgica dels hospitals, en detriment de la mèdica, i de les derivacions.

Les llistes d’espera al sistema sanitari pública català han recuperat els nivells de 2010, d’abans de les retallades. El Departament de Salut ha anunciat aquest dimecres que el 2014, les llistes d’espera es van tancar amb un 12% menys de malalts que requereixen intervenció. Així, a desembre de 2014, hi havia 159.949 pacients pendents d’intervenir, 21.610 persones menys que a la mateixa data de l’any 2013 i lleugerament per sobre de la que hi havia el 2010 (153.916). A més, el temps mitjà d’espera dels pacients és de 6’52 mesos i el 84% dels casos se’ls intervé abans de l’any.

Entre els pacients que esperen una intervenció garantida, dels 14 procediments quirúrgics regulats que l’administració es compromet a resoldre en menys de 6 mesos, la llista ha disminuït un 24%. Així, el desembre passat, 57.191 pacients esperaven intervenció, mentre que el desembre de 2010, eren 56.610, i el desembre de 2013, 75.057. El temps d’espera també s’ha reduït, i se situa en els 2’92 mesos, mentre que el 203 era de 4’45 i el 2010 de 3’98, cosa que permet complir que el 93% dels malalts tenen una espera inferior a 6 mesos. En aquest col·lectiu, s’han fet 15.000 intervencions més que l’any passat, arribant a les 166.000, mentre que el 2010 se’n van realitzar 161.931.

Només 281 malalts han presentat queixa perquè no se’ls ha complert el procediment en el temps establert. Padrosa ha assegurat que només 3.621 pacients esperen més de 6 mesos aquest 2014, una intervenció d’aquest tipus, mentre que el 2011 es va arribar als 31.404.

Amb aquestes xifres sobre la taula, el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, s’ha mostrat satisfet de recuperar els nivells de 2010, que ha assegurat que fins i tot s’han millorat. Per això, ha volgut agrair l’esforç de tot el sector, sobretot dels professionals que han contribuït a aquesta millora. Padrosa situa, entre un dels motius d’aquesta millora, el fet que s’hagi augmentat l’activitat quirúrgica dels hospitals. Per aconseguir-ho, s’ha augmentat fins a un 53% l’activitat quirúrgica en detriment d ela mèdica, que s’ha dut a terme en altres instàncies com pot ser les unitats de subaguts o la primària. D’aquesta manera, diu Padrosa, s’han pogut reduir els ingressos hospitalaris, aproximadament un 3%, cosa que d’entre uns 700.000 casos, suposa un augment de les operacions.

Les derivacions també han contribuït aqueta millora. En concret, se n’han fet 16.253 que han permès aprofitar la xarxa pública de centres hospitalaris. El Sagrat Cor, que ha absorbit 4.804 malalts, la Clínica del Vallès amb 2.573 i l’hospital de Sant Rafael amb 2.685, són els centres que més derivacions han protagonitzat, d’un seguit d’hospitals en què també s’hi troba l’Hospital de l’esperit Sant (8), l’Hospital General de Catalunya (636), l’hospital Plató (1874) o l’Hospital Dos de Maig (1.800).

Padrosa també ha volgut destacar que el temps d’espera per a proves diagnòstiques també ha caigut un 6’8% i el temps d’espera ha millorat en 7 dies respecte el 2013, de 47 a 40. Pel director del Servei Català de la Salut, és rellevant el fet que cada vegada siguin més els facultatius que utilitzen l’historial clínic compartit, amb 5 milions d’expedients, i per tant, augura una millora els propers anys en aquest àmbit. Aquesta eina permet que un metge no repeteixi proves que ja s’han fet en altres instàncies i utilitzant ”sentit comú” es racionalitza el sistema. Per Padrosa, la tecnologia requereix inversió però a la llarga dóna resultat.

Canvi en la gestió de les operacions aquest 2015

L’objectiu per al 2015 és que el nombre de persones en llista d’espera sigui més baix i que ningú no s’esperi més d’un any. Per a fer-ho, s’han modificat els 14 procediments garantits amb 6 mesos, que al seu moment es van aprovar, segons Padrosa, per criteris de quantitat. Els criteris clínics guanyen protagonisme i seran els mateixos metges qui decidiran la prioritat d’una intervenció per davant d’una altra. En aquest sentit, Padrosa considera que no se’ls cedeix la ”responsabilitat”, que la té l’administració, sinó la ”capacitat de decisió”, i ha recordat que el canvi de criteris, apostant pels clínics, era una demanda habitual dels professionals del sector.

Amb els nous criteris, els metges establiran 3 nivells diferents de prioritat per garantir intervencions abans de 90, 180 i 365 dies. Així, els procediments oncològics tindran un termini màxim de 45 dies, excepte els de pròstata i bufeta ordinària que es faran abans de 60 dies. La Cirurgia cardíaca valvular i coronària es farà sempre abans de 3 mesos, i les cataractes, que enguany se n’han operat 66.000 casos però continua sent la patologia amb una llista d’espera més llarga, i les pròtesis de maluc i de genoll, el temps garantit serà 6 mesos. Per a proves diagnòstiques i consultes externes, en prioritat preferent seran 30 dies i en ordinària 90. A més, la consulta programada a primària no podrà superar les 48 hores.