Les plataformes contra el ‘fracking’ tornaran a lluitar si veuen algun perill

Comparteix-ho amb els teus amics:

Valoren la decisió del TC com un “pas enrere” i recorden que aquesta pràctica suposa un “risc enorme” per a les persones i el medi ambient

Les plataformes ciutadanes Aturem el Fracking, Riudaura Junts contra el Fracking i el Grup de Defensa del Ter han valorat molt negativament la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de tombar la normativa catalana contra l’ús de la tècnica de la fractura hidràulica o ‘fracking’. En declaracions a l’ACN, un dels portaveus de la plataforma de Riudaura Junts contra el Fracking, Marc Muntanya, ha valorat la decisió com un “pas enrere molt greu” que pot comportar un “risc enorme” per a les persones i el medi ambient. Tot i que la lluita ciutadana estava aturada des que el Govern va prohibir aquesta pràctica, les plataformes han alertat que es tornaran a activar si veuen algun perill: “l’oposició al territori tornarà a ser molt gran perquè es tracta d’una pràctica que fa esfereir”, han denunciat.

fracking

L’anul·lació del TC de la llei catalana que prohibeix l’ús de la tècnica de la fractura hidràulica o ‘fracking’ en la recerca d’hidrocarburs ha agafat al territori per sorpresa. Des de la plataforma Riudaura Junts contra el Fracking s’ha rebut la notícia amb molta preocupació. Un dels portaveus, Marc Muntanya, ho ha valorat com a un “pas enrere molt greu” que pot comportar un gran “perjudici per les persones” i un risc enorme” per al medi ambient en cas que finalment l’estat espanyol decideixi permetre aquesta pràctica.

De la seva banda, Eudald Rifà, membre del Grup de Defensa del Ter i integrant de la plataforma Aturem el Fracking, ha apuntat que es tracta d’una decisió “política” perquè considera que “a nivell tècnic i del territori va quedar claríssim que el ‘fracking’ no es volia”. Per tot plegat, Rifà creu que és una “llàstima” que es reobri aquest tema per una qüestió política i espera que “aquesta decisió no obri una finestra perquè tornin a venir empreses al territori amb la intenció de fer prospeccions perquè a nivell social i mediambiental pot ser un gran desastre”.

La reactivació de la lluita de les plataformes

Fins ara la sensació de perill era tan baixa que l’activitat de les plataformes s’havia limitat a fer algunes col·laboracions puntuals amb altres grups ‘antifracking’ de diferents territoris. Des de la plataforma de Riudaura han assegurat a l’ACN que estan disposats a reactivar-se de nou si bé encara és massa aviat per parlar d’actuacions concretes. El que tenen clar, segons Muntanya, és que “si el perill hi és, li plantarem cara; que no ho dubti ningú”.

Per la seva part, Eudald Rifà ha recordat que “hi ha tota una feina feta i una xarxa contra el ‘fracking’ molt important” arreu del territori. Per això, ha dit, “estic convençut que si això es reactiva l’oposició al territori tornarà a ser molt gran perquè es tracta d’una pràctica que fa esfereir”. Rifà ha explicat que en el seu moment “es va aconseguir explicar des del carrer als polítics i a les institucions que aquí no volíem el ‘fracking’ i que no era viable”. L’integrant del Grup de Defensa del Ter considera que els polítics han de treballar per un altre model energètic vinculat a les energies renovables “i no s’ha de treballar per agafar les últimes gotes de petroli que poden quedar al subsòl”.

Amatents des de Lleida, tot i qualificar la resolució del TC poc menys que ”un brindis al sol”

Un dels portaveus de la Plataforma Anti Fracking de les terres de Lleida i actual diputat al Congrés per En Comú Podem, Jaume Moya, ha qualificat la resolució de Tribunal Constitucional com poc menys que ”un brindis al sol”. No per això, ha afegit, deixaran d’estar amatents, tot i que no faran sonar les ”sirenes d’alarma”. Segons Moya, estan tranquils perquè mentre a Catalunya es mantinguin en vigor una sèrie de normatives que protegeixen el medi ambient i l’ordenació urbanística, ”una pràctica tant lesiva i depredadora com la fractura hidràulica” serà molt ”difícil per no dir impossible d’obtenir llicències”.

Això és així, segons Moya, perquè el TC ha ”interpretat” la reforma legislativa catalana com si volgués prohibir el ‘fracking’ quan en realitat només impedeix les llicències d’activitat sempre i quan siguin incompatibles amb la normativa urbanística mediambiental d’acord amb les competències de la Generalitat.

El compromís d’Orís i d’Agramunt

Les alarmes pel tema del ‘fracking’ van començar saltar a Riudaura l’any 2013, quan es va saber que la companyia anglesa Teredo Oils Limited tenia permís per fer diverses prospeccions per buscar la presència de petroli i gas al subsòl de la Garrotxa, el Ripollès i Osona. En total, l’àrea on es podien fer els estudis comprenia 51.200 hectàrees. El primer dels municipis on la firma volia començar les prospeccions era Riudaura (Garrotxa) i, tot seguit, anar pujant fins el Pirineu. La intenció de Teredo Oils era aprofitar uns pous existents d’unes antigues prospeccions que es van fer als anys 50 del segle passat.

L’anunci d’utilitzar el ‘fracking’ va mobilitzar no només els pobles afectats, sinó també altres municipis i ens supramunicipals com els consells comarcals. Diversos ajuntaments es van declarar territoris lliures de fractura hidràulica en els respectius plens municipals i la plataforma Aturem el Fracking va sumar nombroses adhesions arreu del país.

Els territoris afectats van impulsar, d’una banda, el ‘Compromís d’Orís’ i, de l’altra, el Compromís d’Agramunt. Pel que fa al document d’Orís, un total de 64 de municipis i els consells comarcals del Bages, el Berguedà, la Garrotxa, Osona i el Ripollès van signar un manifest on es reclamava una llei que prohibís aquesta tècnica al territori i un canvi de model energètic basat en les energies renovables. Quant al Compromís d’Agramunt, el van impulsar una trentena de municipis de Ponent, el Solsonès i l’Anoia, així com també els consells comarcals i la Diputació de Lleida.

La normativa catalana contra el ‘fracking’

En l’article 167.1 de la llei Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, anomenada col·loquialment d’acompanyament dels pressupostos, s’afegia un desè apartat a l’article 47 del text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per un decret legislatiu d’agost del 2010, on es deia que en l’explotació de recursos naturals en sòl no urbanitzable, “en el cas d’aprofitament d’hidrocarburs, no és permès d’utilitzar la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat”.

Què és el ‘fracking’?

La fracturació hidràulica o ‘fracking’ és una tècnica per augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en una injecció a pressió d’algun material en el terreny amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents a les zones rocoses del subsòl on s’hi allotgen les reserves d’hidrocarburs (gas o petroli), afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material que s’injecta és aigua amb sorra i productes químics, tot i que ocasionalment també es poden fer servir escumes o gasos.