LIBERISLIBER arriba a l’onzena edició aquest cap de setmana

Comparteix-ho amb els teus amics:

LIBERISLIBER arriba a l’onzena edició, amb idèntica estructura que l’anterior.

L’organització ha concentrat tota la seva energia en complir un únic objectiu: demostrar que la cultura és segura i no convertir-se en una mala notícia més –anunciant la seva cancel·lació- en un any especialment difícil per tothom.

Val a dir que la resposta ha estat espectacular per part de tots: des de les pròpies editorials (que s’han tornat a inscriure massivament), als ponents i les desenes de col·laboradors implicats (que han posat totes les facilitats del món).

Tothom s’ha conjurat perquè el festival se celebrés i així ser{. La programació enguany se centrarà en tres eixos que determinen -en gran part- l’essència del festival: la prescripció lectora, el coneixement i posada en valor de la figura dels editors i la diversitat en forma d’irreverència, si s’escau.

L’edició independent sempre ha estat en lluita. Ara més. I ho fa de la millor manera que sap: publicant bons llibres com els que es veuran als gairebé 70 estands de la fira.

Noms clau

Hi ha tants i tants llibres i tantes i tantes persones, amb tantes i tantes maneres de ser i tants i tants gustos. Com gosar recomanar llibres i aspirar a encertar plenament? De quins recursos disposem? Acabem recomanant senzillament els que a nosaltres ens agrada? Podem fer-ho diferent? El big data ens fa previsibles? Davant tants interrogants, només hi ha una certesa: la millor taula rodona sobre prescripció lectora que ens podíem imaginar l’hem aconseguit i es podrà escoltar a LIBERISLIBER de la mà de Lluís Agustí, Isabel Sucunza, David Guzman i Marc Santandreu, que saben un tou de prescripció lectora des del punt de vista de les biblioteques, les llibreries, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

Editar des d’un segell independent té un punt de temeritat. Editar poesia segurament va un pas més enllà i fer-ho en català ho converteix tot en una aventura. Quines diferències hi havia entre editar poesia ara o fer-ho el 1989 ? I entre fer-ho des de Barcelona o València? Hi ha capelletes que marquen tendències? Quin pes tenen els premis en tot allò que es publica? Hi ha un bon nivell de traduccions?

Totes aquestes preguntes i moltes d’altres respondran els editors d’AdiA, Buc, Cafè Central, Godall i LaBreu, segells indispensables per entendre el bon moment que passa la poesia en català.

Les revistes de l’editorial Gavarres –Alberes, Cadí-Pedraforca, Les Garrotxes i Gavarres- es distingeixen per estar a cavall entre una revista i un llibre i són eina indispensable per conèixer a fons la història més propera, explicada per la pròpia gent del territori.

La revista L’Avenç porta més de 40 anys i 400 números a les esquenes. Una llarga trajectòria marcada per una gradual i decidida evolució per convertir-se en una revista de cultura i que busca i troba la seva vigència en el fet de “pensar històricament” la realitat.

La revista El món d’ahir posa les seves pàgines a disposició de bons narradors, per tal que escriguin sobre el passat i que facin el que alguns anomenen història d’autor. És una publicació pensada per gaudir del doble plaer de llegir i d’emmirallar-se en el passat.

Totes tres revistes coincideixen en dues coses: estan escrites en català i es publiquen en paper l’any 2020, és a dir, en ple auge de la cultura digital. Per què les van crear? Es van emmirallar en altres capçaleres? Com les han fet evolucionar i per què? Com és el subscriptor d’avui? Ha variat el tracte amb ell? Les administracions públiques son imprescindibles per la continuïtat? Com afecta la cultura digital al sentit últim d’aquestes revistes? Es vincularien, s’han de vincular, potser, a un tipus de lectura diferent a la que emprem quan llegim en altres suports?

D’aquests i altres temes que vagin sorgint -de la mà del periodista Jordi Nopca- anirem parlant amb els actuals impulsors d’aquestes tres revistes: Àngel Madrià (director de Gavarres), Núria Iceta (editora de L’Avenç) i Toni Soler (director d’El Món d’Ahir).

Més info aquí

RELACIONAT: