Lluís Pasqual aixecarà el teló del Temporada Alta amb “l’homenatge que mai s’ha fet” a la lleva del biberó

Comparteix-ho amb els teus amics:

És un espectacle creat a partir d’entrevistes de testimonis vius que van estar mesos atrinxerats a la batalla de l’Ebre

Un oncle de Pasqual va ser un dels milers de joves d’entre 17 i 18 anys que van formar part de la lleva del biberó, que va combatre a la batalla de l’Ebre l’any 1938. Com en molts dels casos, el seu oncle mai va tornar a casa i va morir en el camp de batalla. Formaven part d’un exèrcit de milicians, sense formació, sense un uniforme decent i, sovint, entrenats amb pals d’escoba perquè no els havia arribat l’armament. Alguns combatien convençuts, d’altres hi van anar per obligació o arrossegats per les famílies.

foto_3127301

El director del Lliure feia temps que tenia la idea al cap de retre’ls homenatge. “Volia fer l’homenatge que mai se’ls ha fet, i en un teatre”, ha explicat. Les peces van encaixar quan el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, li va demanar que inaugurés aquesta 25ena edició. Fa més de tres dècades, el Lliure havia assajat i estrenat espectacles a Girona. Ara que el Temporada Alta està d’aniversari –i també ho està el Lliure que fa 40 anys-, Sunyer va pensar que era un bon moment per rescatar aquella tradició.

Per a Pasqual, ‘In memoriam’ és un espectacle documental a base dels testimonis que han anat entrevistant i que encara queden vius. Són homes que ara ronden els 95 i 96 anys i que tenen trets en comú, segons explica el director. “Tots recorden que no parlaven de la por que sentien, que van anar a la batalla sabent que no serviria de res i que no passa ni un dia de la seva vida que se’n recorden d’allò”, relata. Els joves van estar mesos atrinxerats un cop passat l’Ebre, a pocs metres dels adversaris, patint fred, plegats de polls i sense res per menjar ni beure. “No es parlava de la mort ni de la por ni de matar, era el seu pacte d’honor”, afegeix

Aquests testimonis serveixen d’inspiració a Pasqual per donar forma a sis personatges als que donen vida els joves actors de la Kompanyia Lliure: Joan Amargós, Quim Àvila, Eduardo Lloveras i Joan Solé, a banda de dos actors més que s’hi han sumat com són Enric Auquer Lluís Marquès. Durant els assajos, un dia es va dir en veu alta una cita de la ‘Pasionaria’ i un dels joves va aixecar el cap preguntant qui era. “Sovint ens diuen que es fan moltes pel·lícules o teatre sobre la Guerra Civil però realment les generacions joves no en sabem gaire res, cal seguir-ne parlant”, reconeix un dels actors, Enric Auquer. Segons afegeix Pasqual, l’espectacle “no és una classe d’història” sinó que tracta de transmetre l’emoció dels testimonis que ells han pogut conèixer.

Diversitat de llenguatges

A l’espectacle no hi ha un únic llenguatge, ja que el text s’acompanya també de projeccions audiovisuals (incloses les del NODO), hi ha música en directe (música barroca de Claudio Monteverdi) i, fins i tot, s’hi mostra la diversitat de procedències dels milicians que van combatre. Per això, els actors han hagut de fer una feina per aprendre diferents dialectes catalans. Entre les diferents procedències dels personatges hi ha Sant Pere Pescador (Alt Empordà), però també Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Polinyà (Vallès Occidental), Reus o també Lleida.

Pasqual creu que el públic en general es pot sentir “tocat” per l’obra perquè narra “una aventura humana”, tot i que reconeix que les generacions més grans tindran un record més viu d’aquella època.

L’estrena de l’espectacle –coproduït pel Lliure i Temporada Alta- serà el divendres 30 de setembre al Teatre Municipal de Girona i hi haurà una segona funció el dissabte 1 d’octubre. Després, a partir del 14 d’octubre, serà al Lliure i, posteriorment, al María Guerrero de Madrid (traduït al castellà).

Foto: Tapia T.
Imatge general de Lluís Pasqual (esquerra) i Salvador Sunyer (dreta) a la roda de presentació de l’espectacle, aquest 23 de setembre de 2016.