Llum verda al pla que defineix els usos de l’estany de Banyoles i el seu entorn

Arxiu ACN El carril bici que voreja l'estany per la banda de Banyoles es va construir l'any 1992 però des de llavors que tenia pendent el tram de carretera per la banda de Porqueres.
Comparteix-ho amb els teus amics:

El director general denuncia que el retard de Costes a l’hora de fer informes frena la tramitació de projectes

Arxiu ACN El carril bici que voreja l'estany per la banda de Banyoles es va construir l'any 1992 però des de llavors que tenia pendent el tram de carretera per la banda de Porqueres.
Arxiu ACN
El carril bici que voreja l’estany per la banda de Banyoles es va construir l’any 1992 però des de llavors que tenia pendent el tram de carretera per la banda de Porqueres.

La comissió d’Urbanisme de Girona ha donat llum verda al pla especial de protecció, ordenació i restauració de l’entorn de l’estany de Banyoles. Aquest document regula i defineix els usos tant de la làmina d’aigua com del seu entorn, tant la zona esportiva, la de passeig, la de bany o les zones humides. El cap dels serveis d’Urbanisme, Jordi Domènech, ha detallat que el pla abasta un total d’1.903.026 metres quadrats i que incorpora el parc de la Draga, que el document vigent fins ara no incloïa. El director general d’Urbanisme, Agusí Serra, ha denunciat després de la comissió que han detectat un retard de Costes de l’Estat a l’hora de fer informes i que això ha frenat la tramitació d’alguns projectes.

Pas més per a l’aprovació definitiva del nou pla especial de l’entorn de l’estany de Banyoles. La comissió territorial d’Urbanisme de Girona d’aquest dijous ha emès un informe favorable al document, que ara s’haurà d’aprovar provisionalment al ple i tornar, de nou, a Urbanisme per a l’aprovació definitiva.

El cap dels serveis d’Urbanisme, Jordi Domènech, ha detallat que la revisió del pla posa al dia i concreta els usos tant de la làmina d’aigua com de l’entorn de l’estany. A més, regula una superfície superior al pla que hi havia vigent fins ara perquè incorpora també el parc de la Draga i el passeig Lluís Maria Vidal.

El pla abasta un total d’1.903.026 metres quadrats, actualitza la normativa de protecció de l’estany i regularitza aspectes i activitats que no s’ajusten a la situació actual. El document divideix l’àrea en set sector i, segons Urbanisme, proposa objectius de millora específics per a cadascun.

El sector estany, d’1.132.390 metres quadrats, inclou tota la làmina d’aigua i les pesqueres. El pla marca com a objectiu corregir els micropaisatges que hi ha i aconseguir millorar la qualitat de l’aigua.

El Vilar (45.487 metres quadrats) abasta l’estanyol del Vilar, els terrenys de parc limitats per l’estany, la divisió municipal entre Banyoles i Porqueres i la riera del Vilar. Aquí, aposten per renovar i canviar el traçat de la claveguera que recull aigües d’una zona de Porqueres, protegir la vegetació dels marges de l’estanyol i ampliar els terrenys públics.

Al sector del Pla dels Estanyols, de 258.624 metres quadrats i format pels terrenys plans caracteritzats pels estanyols gran i petit de la Cendra i els d’en Montalt, volen recuperar la vegetació pròpia de les zones humides i el pas a domini públic de bona part del sector més proper als estanyols.

Un altre sector, el sector del Passeig, comprèn l’espai entre l’estany i les propietats privades des del passeig Dalmau fins a la zona esportiva del Club Natació Banyoles. Abasta 27.421 metres quadrats i l’objectiu és manteniment en les millors condicions possibles l’arbrat i la mota.

El cinquè sector i potser el que ha aixecat més polèmica és el sector esportiu de 19.415 metres que inclou l’àrea d’equipaments a l’entorn del Club Natació Banyoles. Volen establir els màxims edificables per donar cobertura a possibles ampliacions de l’actual edifici i fixar llocs d’emmagatzematge d’embarcacions. El pla també aposta per deixar lliure de qualsevol instal·lació la franja immediata de l’estany.

El nou sector de la Draga, de 156.718 metres, està format pel parc públic i part dels terrenys agrícoles situats a l’altra banda de la C-150 fins a les faixes del puig de Sant Martirià. El pla vol permetre l’ampliació de la zona d’excavació arqueològica i reordenar la zona sud per instal·lar-hi un espai de fira o aparcament.

Finalment, hi ha el sector de Mas Herbeig i els amarradors, de 262.611 metres. Comprèn els terrenys entre l’estany i les elevacions de Sant Martirià, Lió i Can Morgat. El pla dissenya una zona de protecció total amb ambient d’aiguamolls i recs de vimeteres, una franja de bosc de ribera públic, el passeig arbrat de plàtans i el bosc.

Retard en els informes

La comissió d’Urbanisme no ha pogut valorar i ha deixat sobre la taula un projecte del Port de la Selva (Alt Empordà) perquè encara no ha arribat l’informe de Costes de l’Estat. El director general d’Urbanisme, Agustí Serra, ha assegurat que darrerament aquests informes triguen més a estar enllestits i que això ha “frenat” la tramitació d’alguns projectes urbanístics que no poden avançar sense l’informe favorable. “Hi ha certa sensació de paràlisi”, ha criticat Serra.

En canvi, la comissió sí que ha pogut aprofundir en l’avenç de planejament del POUM de Torrent (Baix Empordà). Segons ha explicat Serra, actualment el municipi es regeix amb unes normes subsidiàries del 1998 i està començant a actualitzar el planejament. Aquest dijous han conegut les línies mestres del nou pla que està dissenyant l’ajuntament.

El director general ha exposat que Torrent no vol créixer massa a nivell d’habitatge. Actualment tenen 170 habitants i 136 habitatges, dels quals només 59 són primera residència. Per això, concreta Serra, és un municipi que es dedica essencialment al sector serveis i al turisme i no té intenció de permetre moltes més construccions. Al municipi hi ha l’hotel Mas Torrent i el pla inclourà una ampliació de les instal·lacions actuals.