Mallart parlà de l’Àfrica en el cicle del PEHOC

Comparteix-ho amb els teus amics:

Divendres passat, Lluís Mallart va intervenir en la segona xerrada del cicle sobre els escenaris mundials per al segle XXI. Mallart, un africà olotí, com ell mateix es defineix, antropòleg de reconeixement mundial i autor de llibres fonamentals per conèixer les característiques “invisibles” de la societat africana, va exercir de missioner als anys seixanta del segle passat a l’interior del Camerun i es va integrar en la comunitat dels evuzok dels quals ell mateix se’n considera un fill.

Al llarg de la seva exposició, davant d’un auditori que omplia la sala d’actes de l’Arxiu, va fer referència a l’aparent “fracàs” de les actuacions occidentals a l’Àfrica. Va haver de remuntar-se a l’època grega i romana per analitzar l’impacte de l’esclavatge i, en èpoques més recents, a les actuacions d’espanyols, portuguesos, francesos i anglesos que, des del segle XVI van establir l’anomenat triangle d’or entre Europa, Àfrica i Amèrica, que consistia en el comerç d’esclaus entre les diferents colònies europees i que va ser operatiu fins a mitjans del segle XIX. Igualment, es va referir a l’espoli dels recursos naturals de l’Àfrica, que va quedar oficialitzat a partir de la Conferència de Berlín del 1885, en què les potències europees es van repartir el continent africà amb escaire i cartabó. El deute econòmic actual de molts d’aquests països és inassolible, mentre que del “deute històric” europeu amb els països africans ningú no en parla ni en vol parlar.

El pes del record d’aquell esclavatge encara continua ben present en algunes de les comunitats que el van patir i, segons Mallart, encara el pateixen, ara sota altres formes com la immigració il·legal, l’explotació laboral o la prostitució en determinats països europeus, dels quals Catalunya tampoc se n’escapa. Això, deixant de banda els conflictes interns (guerres civils) o externs (enfrontaments entre països) que formen part de l’herència europea a l’Àfrica.

Referències a les similituds religioses o a les pràctiques espirituals van permetre Mallart fer una reflexió molt vivencial, basada en la seva experiència personal, de llarguíssim recorregut, sobre el que és oficial i correcte per part de l’Església catòlica i el que és idolatria o simples rituals animistes que conformen la cultura tradicional d’aquests pobles africans. La crítica a aquestes interpretacions i manipulacions són les que van portar-lo a abandonar la seva tasca missional, reconeixent que ell no havia estat capaç de convertir ningú i que havien estat els evuzok qui l‘havien convertit a ell.

Una xerrada carregada de sentit emotiu i de reflexió al voltant de les mil i una experiències i situacions que pot explicar aquest intel·lectual jubilat i resident a Olot.