Manolo García publica el seu sisè disc en solitari, ‘Todo es ahora’

GALEA PRODUCCIONES - ACN Manolo García, en una imatge promocional del seu darrer disc
Comparteix-ho amb els teus amics:

Manolo García ha publicat aquesta setmana ‘Todo es ahora’, el seu sisè disc en solitari des que El último de la Fila es va acomiadar dels escenaris, el 1998. Per parlar-ne, el músic retrocedeix encara més en el temps i recorda Los Rápidos, doncs considera que amb aquest àlbum ha “tornat als orígens” del que va ser el seu primer grup: potència de guitarres, intensitat i cap concessió a les balades. Com ja havia fet anteriorment, García ha gravat també aquest disc a l’estranger (Nova York) amb músics de gran prestigi, però que no coneixia prèviament. La gran novetat és que el músic ha inclòs al disc un segon CD amb les ‘maquetes’ de les cançons, gravades en solitari abans de viatjar als Estats Units.

GALEA PRODUCCIONES - ACN Manolo García, en una imatge promocional del seu darrer disc
GALEA PRODUCCIONES – ACN Manolo García, en una imatge promocional del seu darrer disc

Què és el primer que destacaries del teu nou disc?

En primer lloc la potència de guitarres, que és una cosa que sempre m’ha agradat, una constant en els meus gustos musicals i en la meva pretensió. I en segon lloc, la intensitat. Crec que és un disc molt intens, on no hi ha ni una balada a l’ús, com faig habitualment.

S’ha escrit: “Manolo García torna amb un disc rocker”. Fins a quin punt és així?

Doncs és cert. Evidentment no faig heavy metal, però hi ha una càrrega de guitarres que li donen un aire molt concret, més combatiu, molt tocat en directe. Però jo he sigut un músic de rock tota la vida, el fet que ara es faci servir aquesta ‘crossa’, bé, és cert que tinc algun disc més experimental, i ara he tornat a als orígens. En l’últim disc ja vaig virar una mica en aquesta direcció i en aquest ja m’he llençat directament.

Tant el títol del disc com el senzill ‘Es mejor sentir’ remeten a la idea de ‘carpe diem’. Vius més que mai el present?

Bé, és una apreciació meva, sobre l’esdevenir dels dies. Quan ets més joves la pròpia energia no et deixa pensar i no tens cap temor al pas del temps, perquè tens tot el temps del món. Quan van passant els anys et vas adonant que, si has de donar una abraçada, fes-la avui, i si has de dir-li a algú gràcies o, “anem a veure la sortida del sol a la Costa Brava”, fes-ho avui. No faig gaires plans, executo. No “vaig a fer un disc”, ja l’estic fent, m’entens?

Però no és temptador viure del teu passat artístic?

No, no hi ha cap problema. Cada cop que em plantejo fer cançons noves ho faig per gust, no per obligació. I durant el temps de composició no tinc sobre mi l’espasa de Damocles dels discos anteriors (això només arriba quan estàs a punt de publicar-lo); tinc la capacitat per ni recordar-me’n. És més, també quan acabo una gira i torno a la ‘vida civil’, m’oblido que soc músic. No agafo la guitarra en mesos, faig altres coses, i no estic pendent d’això de mantenir el meu estatus de músic, etc. Tot el que hagi de caure caurà per llei de vida. Això sí, hi ha la petita vanitat que tenim tots de desitjar que els meus discos estiguin a les discoteques de les persones com a discos preferits el major temps possible, però aquesta és la única pretensió artística.

Amb aquest disc has mantingut la tradició de viatjar a l’estranger per gravar. Per què ho fas?

En els casos de Brasil i Grècia i va haver una mescla de curiositat per veure una mica el país, i tocar amb músics d’altres disciplines. A Los Ángeles i Nova York (ara), hi he anat perquè els músics que he escollit per gravar són d’allà. Buscava els músics, no el lloc. A mi el mite sobre les grans ciutats nord americanes, me la repampinfla. El ganxo promocional de ‘he anat a gravar a Londres o Nova York’ seria una cosa pueril, això ja ha passat fa molts anys. Fins i tot l’estudi l’han escollit ells, perquè més igual. El que no m’és igual són els músics, aquí ja escullo.

Per tant la destinació no influeix per res en el to del disc?

No. Zero. El que marca la diferència són els músics i la direcció del productor, com jo els dirigeixo.

Què has après d’aquests músics?

Mètode, disciplina, serietat, afabilitat, passió per la música… Coses que jo ja tenia, però hi he afegit un grau més i m’he reafirmat en la idea que si vols gravar bons discos has de complir certs requisits. T’adones que gent que ha treballat per músics molt importants s’ho passen bé i són feliços gravant amb tu malgrat portar dècades de discos i gires.

T’ho vas endur tot molt lligat o has deixat marge a la intervenció dels músics a l’estudi?

Molt poc, sóc una persona bastant seriosa amb les meves maquetes. En arribar allà el primer que faig és fer que les escoltin. Després potser permeto certes llicències sonores, però les he de supervisar. Hi ha diàleg, però ells el que aporten és el seu so, el seu pols, perquè l’arreglo està bastant acabat.

Les mescles les has fet a través d’Skype des de Barcelona. Content de l’experiència?

Ah, molt senzill, no m’ho havia imaginat però és molt senzill. Veus per la pantalla un senyor (Michael Brauer) que et parla i et diu “mira, t’envio una mescla amb el baix una mica alt, a veure què et sembla”. Llavors pitja un botó i a l’instant estic escoltant aquella mescla. L’estem escoltant els dos. I així funciona el diàleg, en comptes de cara a cara a través d’una pantalla.

Has inclòs al disc dues cançons que vas compondre per al teu disc anterior, ‘Los días intactos’, però que finalment van quedar fora. Per què?

Perquè em feia pena perdre-les i perquè haurien quedat molt llunyanes si les hagués deixat més temps. Ara encara estaven una mica calentes, les he retocat i les he inclòs. Si t’hi fixes, es nota que són d’un altre disc. Jo almenys ho noto perfectament.

Quin és el motiu que t’ha dut a incloure un segon CD amb les maquetes de les cançons del disc principal?

Són el reflex del meu treball de l’últim any, any i mig. La meva feina en solitari de gravació d’un ritme, uns teclats, unes guitarres, un text i unes veus. Generalment les maquetes sempre les gravo jo sol.

M’ha vingut de gust posar-ho perquè la gent compari i vegi l’acabat final, i d’on ha sorgit la cançó. Per una qüestió quasi anecdòtica, no per ostentació ni res. I per donar quelcom més, perquè amb la venda digital cada cop a més estesa, em fa pena perdre el disc físic. M’encanta el vinil i el CD. I m’agrada donar alguna cosa més, com a esquer.