Multitudinària presentació de “No és un vial”, amb decàleg i anunci de talls de carretera a l’Avinguda Sant Jordi

Comparteix-ho amb els teus amics:

Ahir dijous 28 de març a les 7 de la tarda, prop de 200 persones es van aplegar als locals de l’Associació de veïns de Sant Cristòfol-Mas Bernat per assistir a l’esperada presentació de la Plataforma “No és un vial, és un carrer!”.

Plataforma “No és un vial” – Nascuda fa tot just dues setmanes, la nostra irrupció a l’escena pública ha estat un alè d’esperança per a uns barris molt castigats, i en aquest escàs període, la reacció popular acumula ja centenars d’adhesions. Tenim el goig i la responsabilitat de dir que ens hem convertit en un moviment ciutadà de primer ordre.

Un decàleg de reivindicacions

La presentació, a càrrec de diferents membres de la Plataforma, va servir per explicar-ne el naixement i els passos en els quals hem avançat els darrers dies, i també per fer públic el decàleg de reivindicacions que, punt per punt, vam anar argumentant. Totes van dirigides a sol·licitar un pla de pacificació real, efectiu i immediat de l’Avinguda Sant Jordi i el Carrer Portbou, i al mateix temps a pressionar a institucions i ciutadania per aconseguir l’eliminació del pas del tràfic pesant pel nucli urbà d’Olot (document adjunt).

Tallem!

Sens dubte el moment més celebrat –la sala sencera va esclatar-, va ser l’anunci de la que serà la primera de les nostres accions, el tall de carretera que “No és un vial, és un carrer!” convoca per al pròxim dia 3 d’abril com la més adequada celebració dels 10 anys de l’obertura del túnel de Bracons, l’origen de gran part de l’actual situació de col•lapse viari que viu la ciutat sencera. Tothom doncs està cridat a ser a les 6 de la tarda al Parc Espuña, per dirigir-nos des d’allà al lloc escollit i elevar la nostra queixa, que no serà la darrera.

No li digueu mai més “vial”!

Considerem que el mal anomenat “vial Sant Jordi” és la vergonya viària de Catalunya, un malson pels qui hi vivim a prop i una pèssima carta de presentació de la ciutat per qui la travessa fent aquest recorregut. El seu lamentable estat, la nul·la planificació per a una mobilitat més curosa i la manca de condicionament general, l’han convertit en una via perillosa per a la salut i per a la circulació.

Aviam si ens entenem: l’Avinguda Sant Jordi no és un vial, com tampoc el carrer de Portbou. Aquest fals sobrenom ha fet molt de mal perquè com a tal no existeix. No té la infraestructura. Els nostres són carrers amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre, als quals s’obliga des de fa molts anys a suportar una situació insostenible. No volem fer més de corredor de mercaderies. Com a nucli urbà que som, no ens pertoca i no estem disposats a seguir-ho tolerant.

EL DECÀLEG DE “NO ÉS UN VIAL, ÉS UN CARRER!”

En espera de la descongestió definitiva que suposaria l’acabament de la Variant, que no té data, demanem que l’Ajuntament d’Olot apliqui amb la major celeritat diverses mesures estratègiques, constructives i pacificadores del trànsit, per a la millora de la qualitat de vida dels veïns més afectats, i també per extensió de tots els ciutadans d’Olot. Alhora, exigim que mantingui una lluita viva amb les diferents parts implicades per assolir l’objectiu de fer realitat el més aviat possible la construcció de la via de circumval·lació que la nostra ciutat necessita amb urgència.

  1. MANTENIR LA VIA EN LES CONDICIONS DE QUALITAT CORRESPONENTS A L’ÚS EXTREM DEL QUE ÉS OBJECTE. Quan vam iniciart la nostra Plataforma hi havia prop d’un centenar de forats i esquerdes que des de feia mesos mesos provocaven angoixa en el veïnat, no només per la molèstia a l’hora de circular, sinò també pels desperfectes que causaven en les cases amb els bots dels camions, i l’augment del risc d’accidents. No podem admetre demores de mesos en arranjar situacions similars. Cal que aquest ferm estigui sempre en les condicions que demana el seu ús.
  2. REGULAR O PROHIBIR EL PAS DE DETERMINATS CAMIONS PER LA CIUTAT. Reclamem que l’Ajuntament limiti el trànsit de vehicles amb mercaderies perilloses, tràilers de gran tonatge i camions d’animals vius per les vies urbanes, que són un risc real per la salut de les persones. També que es fiscalitzi el pas de vehicles pesants pels túnels de Bracons, ja que la limitació de pas per els vehicles amb destí a La Garrotxa no s’està controlant: segons fonts dels cossos de seguretat, actualment passa tothom. En conseqüència, travessen Olot per anar a destins que no són ni de la comarca amb tots els greuges que això suposa. Hi ha sistemes per controlar aquest trànsit de manera automàtica i efectiva, que no s’estan usant. S’omet el compliment d’una llei i aquesta omissió perjudica greument als ciutadans.Ens qüestionem la legalitat de permetre el pas d’alguns vehicles pel mig del nucli urbà, tant per la seva dimensió com pels productes que transporten, dels quals ignorem la perillositat.

    Creiem que ha arribat l’hora d’abordar seriosament aquestes estratègies i mesures mentre hagin de travessar el nostre nucli urbà.

  1. MARCAR UN LÍMIT DE VELOCITAT MÀXIMA I REAL A 40KM/H. DE NIT I EN ELS TRAMS MÉS POBLATS, A 30 KM/H. IMPLEMENTAR RADARS I CONTROLS. Actualment els senyals són de màxim 50km/h, una barbaritat per la poca amplada dels carrers, la dimensió dels vehicles i la manca de separadors entre aquests i els vianants. Molts no respecten els límits ni en la zona escolar. En la recta entre el C/ Portbou i la gasolinera BP, el pas de camions a tocar de les cases, que prenen la ruta com una autovia, és esfereïdor. No descobrim res: baixar la velocitat agilitza el trànsit i disminueix els sorolls, la contaminació i els accidents. També ajuda a conservar l’asfalt durant més temps. Perquè el nou límit fos efectiu cal senyalització evident i la col·locació de radars i controls.
  2. PROGRAMAR SEMÀFORS PERMANENTMENT EN AMBRE A PARTIR DE LES 22H. Donat que la velocitat baixaria de nit en alguns trams a 30Km/h, els semàfors en ambre evitarien la temptació de donar gas per passar, les aturades sobtades (amb desplaçament de la càrrega), i el pas en vermell a altes velocitats. Resta soroll, contaminació i la despesa d’haver d’arrancar de nou. En el tram proper al C/ Sant Cristòfol, amb dues cruïlles i sis semàfors en 30 metres, és particularment gravós.És habitual com a mesura pacificadora en pobles i ciutats. No té perills, ja que la velocitat és molt moderada. Això sí: insistim en que cal posar radars.
  1. PROMOURE UNA   CAMPANYA QUE CONSCIENCIÈS ELS CONDUCTORS. Al costat de les vies per on passen viu gent que ha de suportar permanentment les conseqüències de la seva conducció. S’han registrat accidents. La campanya podria ser especialment efectiva en empreses de transports i negocis locals. Cal reeducar la població que la situació resultant de l’obertura de Bracons és un problema de tots, que no hauríem de patir uns més que els altres. Tothom hi ha de posar de la seva part.
  1. AUGMENTAR LA VEGETACIÓ, EN ESPECIAL EN ELS TRAMS ON N’HI HA POCA O NO N’HI HA. Col·locar arreu on sigui possible “voreres verdes”, que amplien l’espai subjectiu entre el tràfic i les cases i proporcionen una certa protecció. En una vila que vol ser reconeguda com a florida, alguns segments estan absolutament mancats d’elements públics verds, nus enfront dels vehicles. En d’altres, els que hi ha són morts o en mal estat. La vegetació és un dels recursos més emprats per apaivagar els efectes del soroll, la contaminació, les vibracions, la visió invasiva dels vehicles, la pudor…  Crea una barrera i visualment ho fa tot una mica més amable.
  1. REVISAR LA NORMATIVA DEL TRANSPORT D’ANIMALS VIUS, PURINS I ALTRES RESIDUS. Posem en dubte que en molts casos es compleixin les condicions de tràfic segur per a les persones en termes sanitaris, i ajustat a dret per als animals que en son objecte.
  2. SOL·LICITAR ESTUDIS TÈCNICS EXHAUSTIUS I IMPARCIALS DE LES AFECTACIONS. Volem saber quins són els impactes de suportar aquest corredor, sobre el veïnat i sobre la ciutat, i que estiguin a disposició de la ciutadania. Tenim dret a conèixer els perjudicis als quas estem sotmesos, i a utilitzar-los tots junts, Ajuntament i ciutadans. Signifiquen una bona eina per a defensar les nostres reivindicacions davant de la Generalitat de Catalunya, i que accelerin la construcció de la Variant que ens deuen.
  3. ESTUDIAR EL COBRAMENT D’INDEMNITZACIONS O PEATGES. Per una banda, certes indústries són les que amb el sobreús de la via causen la major part dels danys físics, econòmics i de salut que provoca aquesta situació, i no reverteixen res a canvi. Per l’altra, és per una obra de la Generalitat seva que patim des de fa 10 anys aquestes conseqüències. Parcel·lar el projecte per trams sense tenir solucionat el traçat complet va ser un error que no tenim per què pagar la gent d’Olot. Això no té preu, cosa que no significa que hàgim de renunciar a rebre compensacions pels danys.
  4. IMPULSAR L’INICI IMMEDIAT DEL TRAM DE CIRCUMVAL·LACIÓ QUE CORRESPON AL TERME MUNICIPAL D’OLOT. Mentre no es resol la resta del traçat, tenir enllestit aquest tram permetria descongestionar la nostra ciutat i per tant evitar una gran part dels problemes exposats. És una solució pràctica que donaria aire a la xarxa viària olotina, i que a més podria servir d’accelerador perquè s’activés l’acabament complet de la Variant.

Aquestes mesures, pensades per ser aplicades a curt termini i en paral·lel, no descobreixen res que no s’hagi implementat a molts altres llocs de l’estat, i per descomptat d’Europa, en circumstàncies menys greus que les que aquí es donen. Algunes demanen un canvi d’estratègia i també de mentalitat, però és un canvi positiu, just, i raonable, en línia amb l’Olot avançat que ofereixi la qualitat de vida que tots i totes volem.