Olot és una ciutat més contaminada del que ens pensem

Comparteix-ho amb els teus amics:

El seu aire ha deixat de respondre al tòpic de “sa” massa sovint, i cal adoptar mesures ràpides per a la salut de tots.

Com sabeu, ahir dimarts Dia Mundial de la Reducció de CO2, responent a la convocatòria de “No és un vial, és un carrer”, mig centenar de veïns i veïnes vam resoldre manifestar-nos espontàniament realitzant una marxa lenta pels 5 km de llargada del tram viari més conflictiu de tot Olot. Va ser una anada i tornada des de La Solfa a l’A-26, que es va perllongar per espai d’una hora. Ho vam fer convençuts que tenim dret a viure amb tranquil·litat, seguretat i salut, i amb plena consciència de la situació.

També per presentar una eina que ens ha d’acompanyar en les nostres reivindicacions 2020, tant davant de l’Ajuntament com de la Generalitat. Són els mesuradors de partícules en suspensió que tenim instal·lats des de mitjans de desembre, unes eines acompanyades de l’aplicació virtual lliure i gratuïta SmartCitizen, que reflecteix les dades dels aparells. Aquests, per la qualitat i la fiabilitat de les seves dades, i també per la facilitat d’ús, s’estan normalitzant arreu del país: hi ha molta gent preocupada per l’aire que respira, i per la manca d’informació sobre aquest tema que ofereixen les administracions.

Durant el mes de gener, l’aplicació ens ha mostrat que de l’1 al 24, els únics dies que hem estat per sota dels límits marcats per l’OMS, han estat els 4 dies del temporal Gloria. I també hem pogut veure-hi com les retencions provocades per un accident al mig de l’avinguda Sant Jordi ens mostraven valors esfereïdors: 184ug/m3, quan el límit de sanitat marcat per l’Organització Mundial de la Salut està per sota de 25ug/m3. Això pot donar una idea del que passa, no només en un cas així, sinó en qualsevol moment de col·lapse semafòric. És la dinàmica conseqüent d’una via de pas intens que no pot ser constant perquè ha de travessar un nucli urbà cosit de senyals: semàfors, passos zebra, stops i demés indicadors d’aturada.

Per tant, amb les dades de que disposem des de mitjans de desembre, podem concloure que la qualitat de l’aire al global d’Olot d’acord als estàndards de l’OMS (que no són els mateixos que amb freqüència es fan servir a la legislació catalana, espanyola o europea), és francament millorable. A alguns carrers i barris, i no només al nostre, directament parlaríem de mala qualitat de l’aire.

No tenim històrics per saber en quina mesura ha empitjorat dècada a dècada, i no podem comparar-ho amb l’aire dels anys 50, però si pensem que una de les fonts principals de contaminació atmosfèrica és el trànsit, i en particular els vehicles de combustió dièsel (utilitzat habitualment per transport pesant, i també per molts turismes), està clar que aquest sí que ha augmentat en els darrers anys. Per això, creiem raonable pensar que hi ha hagut un empitjorament de la qualitat de l’aire d’uns anys ençà, més quant millor ha anat l’economia i tots, privats, públics i empresaris, hem augmentat el transport amb combustibles.

Actualment un dels paràmetres més emprats com a indicador és la matèria particulada de menys de 2,5 micròmetres, que es coneix com PM2,5. És un bon barem de contaminació atmosfèrica antropogènica (la font principal de la qual són les emissions dels vehicles motoritzats, i en particular dels dièsel). Molts estudis parlen de la correlació entre aquesta i l’estat de salut d’una comunitat. A les dades de l’Avinguda Sant Jordi hi ha pics d’augment de fins a més de 100 μg/m3 a primera hora del matí i al vespre, coincidint amb el desplaçament en cotxe dels veïns a la feina i per deixar els nens a escola, i també per la logística dels transports. A mig matí baixa i a les 16h torna a augmentar i es manté alt fins última hora del vespre. La mitjana, com dèiem, acostuma a superar els valors recomanats per l’OMS (10 μg/m3 de mitjana anual i 25 μg/m3 de mitjana en 24h). A vegades els supera escandalosament.

Aquests mesuraments també s’estan realitzant en altres punts de la ciutat, no sota el control de la Plataforma, però amb dades accessibles a tothom. Deixen clar que ni els barris més allunyats es lliuren dels efectes de la contaminació, segurament per l’especial orografia de la ciutat i d’altres activitats humanes puntuals. L’aire d’Olot ha deixat de respondre al tòpic de “sa” massa sovint. A vegades ho és, especialment després d’una bona turmenta, però en general, no. La bona notícia és que en tot plegat hi podem assenyalar responsables i, per tant, hi tenim recorregut de millora. Però ens hi hem de posar.

Com? Doncs la ciutadania, estalviant ús del vehicle privat; l’Ajuntament, programant millor la circulació pels carrers urbans i, si cal, establint restriccions; les empreses de transport públic, optimitzant la logística de pas i les característiques tècniques dels seus vehicles; els agents de tràfic, controlant les emissions dels vehicles motoritzats i les possibles infraccions; i les empreses de transport de mercaderies, essent conscients que la necessitat de dur a terme la seva feina provoca uns efectes que cal minvar en la mesura que sigui possible.

I tots plegats, apretant perquè la Generalitat posi en marxa la construcció de la circumval·lació d’Olot, no per gust, sinó per necessitat. Com a mesura raonable per donar sortida a una part del problema insoluble amb el sol canvi de xip en matèria de mobilitat ciutadana. Olot està rodejat de polígons industrials que treballen travessant l’urbs perquè els és més pràctic, i perquè cap llei ho impedeix. I l’olotí rendeix un tribut a l’automòbil culturalment molt arrelat, que ha d’anar rebaixant.

Des de “No és un vial, és un carrer” creiem que la ferida ecològica que travessa la ciutat cal curar-la amb tots aquests elements junts. I que tot Olot se’n veurà beneficiat. Això no és anar contra natura, és ser realista i valorar el mal menor. De fet, som el grup ciutadà que més arguments i veus a les reclamacions per a una millor sostenibilitat urbana estem posant sobre la taula, probablement en tota la història de la ciutat. I si més no, en la darrera dècada, des que Bracons es va obrir tancant els ulls a les conseqüències.

Remarquem que la gent de la nostra Plataforma no som tècnics experts, sinó ciutadans preocupats per la salut dels nostres barris que ens hem espavilat per disposar d’una eina que ja apuntàvem al decàleg: accedir al control de les emissions. Vam demanar aquests mesuraments a l’Ajuntament i, mentre esperem que ens els facilitin, com també la resta de peticions realitzades, anem fent camí. La circumval·lació tardarà en arribar i urgeix aplicar solucions ràpides. I per aconseguir-les, arguments. Perquè, mentrestant, tothom respira més matèria particulada de la que li convé per un cos sa…

Info: Plataforma “No és un vial, és un carrer!”