Olot participarà en el cicle Síntesis Arquitectòniques 2021 centra la mirada en la reivindicació del patrimoni arquitectònic

Comparteix-ho amb els teus amics:

Les tres sessions, que recuperen el format presencial, es desenvoluparan a les seus de Girona, Figueres i Olot on els arquitectes Mariola Borrell, Montserrat Valls i Arnau Vergés presentaran les seves tesis doctorals.

La nova edició del cicle Síntesis Arquitectòniques que organitza la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) amb el qual vol apropar a la ciutadania els treballs d’investigació de diversos professionals amb la presentació de les seves tesis doctorals basades en temàtiques on l’arquitectura és la protagonista, recupera el format presencial i es desenvoluparà els dijous 1, 8 i 15 de juliol, a les 19 hores, a les seus de Girona, Figueres i Olot.

En aquesta cinquena edició, participen en el cicle les arquitectes Mariola Borrell i Montserrat Valls, i l’arquitecte Arnau Vergés, tots tres amb un gran arrelament al territori de les comarques de Girona, objecte del seu camp de treball, vinculat a la descoberta i posada en valor del Patrimoni arquitectònic.

El cicle l’obrirà l’arquitecta Mariola Borrell, el dijous 1 de juliol a la seu de Girona, amb la presentació de la tesi doctoral Bernardí Martorell i Puig, arquitecte (18771937) centrada en donar a conèixer un professional de principis de segle XX, amb obra abundant a tot Catalunya, que ha quedat a l’ombra de les grans figures del modernisme català. Obres com el Monestir de Valldonzella, el col·legi de les teresianes de Tarragona o la Casa Laplana a Barcelona, fan de l’arquitecte en qüestió un personatge amb molt interès.

La segona sessió anirà a càrrec de Montserrat Valls, la qual presentarà la tesi doctoral El territori empordanès entre els segles V al X. Dispositio et Compositio Eclesiae, el 8 de juliol a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà. En ella, l’arquitecta mostra una visió transversal entre diferents disciplines com l’arquitectura, la història i l’arqueologia. En essència es tracta l’arquitectura com a palimpsest perquè visualitzi les transformacions succeïdes durant la segona meitat del primer mil·lenni, reflectint, d’aquesta manera, la societat que les va construir. L’anàlisi grupal d’un conjunt d’esglésies rurals permet dos enfocaments essencials, un en l’àmbit urbanístic, i l’altre, intrínsec de la mateixa arquitectura, la seva composició.

Finalment, la tercera i darrera sessió del cicle tindrà lloc a la Delegació GarrotxaRipollès el 15 de juliol, i anirà a càrrec de l’arquitecte Arnau Vergés, el qual presentarà la tesi doctoral L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí. La ciutat jardí és com es coneix l’Eixample Malagrida d’Olot, que és com s’anomena aquest espai en els únics plànols que es coneixen del projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925, respectivament. En aquesta tesi, Vergés posa en dubte les afirmacions històriques de donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot, i saber si l’autoria real del projecte correspon als dos únics noms que signen els plànols originals.

Finalitzat el cicle, les tres conferències es podran recuperar en el canal de YouTube de la Demarcació de Girona del COAC.