OPINIÓ: L’olor dels divendres

Comparteix-ho amb els teus amics:

Per Manel Fortis Artacho

Quan era un nen, els divendres eren l’hòstia.

Era sortir a les cinc de la tarda del cole, berenar un panet amb Nocilla ràpid a casa i sortir al carrer amb la pilota de futbol sota el braç. Ràpidament ens ajuntàvem uns quants nens del barri i convertíem el carrer sense asfaltar en el nostre camp de futbol, fent dues porteries amb unes pedres grans. L’amo de la pilota el nen més gran del barri feien “tries” entre els altres nens per formar els equips.

Uns quants gols després, uns genolls pelats després i molta suor després, tots cap a casa seva, que es feia fosc. A casa m’esperava la dutxa setmanal, que no era una dutxa, sinó un bany. La meva enyorada mama m’havia canviat els llençols i preparat el pijama net i una tovallola esponjosa sobre el llit.

Agafava el pijama, la tovallola i el radio-cassette i em tancava al bany. Omplia la banyera amb aigua calenta mentre em despullava de la roba bruta de suor i pols tot ballant amb la música del moment.

Sota l’aixeta hi abocava un bon raig de sabó amb olor de préssec que produïa una forta i agradable olor. Quan la banyera era plena, m’hi posava dins, a poc a poc, que l’aigua cremava… Però mentre més calenta, més trigaria a refredar-se i més temps duraria el plaer del bany.

Quan ja estava ben arrugat i l’aigua freda, tocava aixecar-se i esbandir-se bé. Posar-se colònia, el pijama net i pentinar-se. Cap al menjador, on canviava l’olor de préssec del sabó a l’olor del sopar de la mama. Menjava amb delit, tot mirant a la tele “Con 8 basta”.

Qualsevol altre dia, hauria d’haver anat a dormir… Però era divendres, i per tant, podia anar a dormir més tard. A la tele feien “Un, dos, tres…” i acabava tard. Acabat el programa, a dormir amb una altra olor agradable. La dels llençols nets. Faltava l’últim plaer. Potser el més gran.

Però ja no era un plaer de divendres. Era de dissabte.

Aixecar-se tard.

Per Manel Fortis Artacho

Foto @manelfortis: L’escriptor olotí Manel Fortis