Oxfam Intermón avisa que l’1% de la població podria acumular el 2016 més de la meitat de la riquesa del planeta

Comparteix-ho amb els teus amics:

Oxfam Intermón calcula que si no es prenen mesures per lluitar contra l’increment “vertiginós” de la desigualtat, l’any 2016 “l’1% més ric de la població tindrà més del 50% de la riquesa del planeta”. Segons un informe de l’organització, els sectors on més s’han disparat les fortunes milionàries són al farmacèutic, al financer i a les assegurances. S’hi apunta també un cop més que l’estat espanyol és el segon més desigual d’Europa, darrere de Letònia -l’1% més ric de la població espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobra- i demana als partits incloure als programes electorals mesures per reduir la desigualtat.

El que posseeixen els 70 milions de persones més riques del planeta podria superar l’any que ve tot el que tenen junts els 7.000 milions restants, segons l’informe ‘Riquesa: tenir-ho tot i voler encara més’, que l’organització pública abans de la reunió anual del Fòrum Econòmic de Davos, que arrenca dimecres. L’ONG augura que si no es prenen mesures per frenar el “vertiginós increment de la desigualtat”, l’1% més ric de la població mundial acumularà el 2016 més de la meitat de la riquesa de la resta del planeta.

Segons dades de l’entitat, només una de cada nou persones té els aliments suficients per menjar i més de mil milions de persones encara viuen amb menys d’1,25 dòlars al dia. A més, només 80 persones acumulen gairebé la mateixa que la meitat més pobra de la població mundial (uns 3.500 milions de persones). L’any passat eren 85 mentre que el 2010 eren 388 persones. Per tot plegat, l’organització assegura que la riquesa de les 80 persones més riques del món s’ha duplicat entre 2009 i 2014.

El segon més desigual

Segons Oxfam Intermón, l’estat espanyol és el segon país més desigual d’Europa, només per darrere de Letònia. I és també el país on el sistema fiscal és “menys efectiu” en la reducció de la desigualtat. Mentre el 1% més ric de la població espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobre, la direcció de les polítiques en fiscalitat “reforça aquesta concentració de riquesa en mans d’uns pocs en lloc de buscar una major redistribució i equitat”. Per tot plegat, l’organització ha encetat una ronda de contractes amb diferents partits perquè incorporin als seus programes electorals aquest any propostes concretes per reduir la desigualtat.

“En el context actual, els ciutadans no entendrien que els partits polítics no posessin el focus dels seus programes econòmics en mesures que permetin a l’estat recaptar més dels que més tenen i redistribuir la riquesa en forma d’inversió en serveis socials bàsics i polítiques públiques que beneficien als més vulnerables”, assegura José María Vera, director general d’Oxfam Intermón, al comunicat.

Per sectors

Oxfam es mostra “preocupat” pel poder dels grups de pressió: que les polítiques públiques “s’inclinin” a favor dels interessos d’un grup reduït davant les necessitats de la majoria i siguin en la pràctica “una barrera significativa”, per exemple, a l’accés a medicaments a les persones més pobres.

En aquest sentit, el 20% dels mil milionaris al món té interessos en els sectors financer i d’assegurances, i van veure com el valor de la seva fortuna va augmentar un 11% en els dotze mesos anteriors a març de 2014. Al mateix temps, el sector farmacèutic és un dels que més diners inverteix en lobbys a Washington i Brussel·les i l’organització calcula que els mil milionaris que tenen interessos en aquest sector van incrementar la seva fortuna en un 47%.

En clau internacional, demanen que els governs adoptin set punts per lluitar contra la desigualtat: fer-ne un objectiu internacional; distribuir l’esforç fiscal de manera justa i equitativa, traslladant la càrrega tributària del treball i el consum al patrimoni i el capital; frenar l’evasió i l’elusió fiscal per part de grans empreses i els més rics; invertir en serveis públics gratuïts i universals, com l’educació o la sanitat; fixar un salari mínim perquè tots els treballadors arribin a un nivell de vida digne; aconseguir la igualtat salarial i promoure polítiques econòmiques a favor de les dones, i garantir sistemes de protecció social adequats per a les persones més pobres inclosos un sistema de garantia d’ingressos mínims.

“Aquest últim any hem vist com líders mundials de la talla de Barak Obama o Christine Lagarde han parlat sobre la necessitat de combatre la desigualtat extrema, però encara estem esperant que molts d’ells prediquin amb l’exemple. Ha arribat el moment que els nostres líders s’enfrontin als interessos creats que impedeixen aconseguir un món més just i pròsper”, ha afirmat Byanyima.