Pedagògiques i idíl·liques Jornades Europees de Patrimoni 2020 a la Vall d’en Bas

Comparteix-ho amb els teus amics:

Pedagògiques i idíl·liques Jornades Europees de Patrimoni 2020 a la Vall d’en Bas

Imagen

En un 2020 convuls com feia anys que no es recordava, aquest diumenge La Vall d’en Bas celebrava una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni amb una visita guiada, a càrrec de Miquel Àngel Fumanal i Xevi Solà, al conjunt històric de La Pinya, que incloïa l’església de Santa Maria de la Pinya i l’ermita de Sant Joan dels Balbs. Una delícia pels amants de la història i de la Vall.

Fumanal fa la introducció a la visita guiada a la plaça Major de la Pinya, davant l’església de Santa Maria, explicant el possible origen del terme ‘pinya’ que es creu que es devia a l’existència, antigament, d’una pineda de la qual actualment ja no en queda rastre. Parla, també, de la presència de l’Abat Oliva en la seva joventut (abans de ser abat) l’any 982, a la zona del vescomtat de Bas i de la donació de l’església de Santa Maria de la Pinya a l’abadia de Ripoll. A partir d’aquest moment es quan es produirà un lligam de tot el territori, també a nivell d’impostos, amb el monestir de Ripoll.

L’any 1022 apareix la primera acta de consagració de l’església de la Pinya. Es creu que s’hi van fer reformes, tot i que actualment, no s’aprecia res de l’època romànica excepte la pica baptismal que es conserva a l’interior.

A partir d’aquest moment, l’església i els masos del voltant creen una batllia de sac, l’origen del poble que coneixem avui. El batlle recollia els impostos en un sac, per això es deia batllia de ‘sac’.

Imagen

Fumanal fa un incís per explicar la importància de Mas la Garganta i sobre les campanes (cita a Xavier Pallàs que recentment ha publicat un llibre sobre campanes). Sembla ser que els Garganta són la nissaga de campaners més antiga del bisbat de Girona. El 1325 Pere Garganta fa una mena de societat amb Ramon Sañé, un fonedor del poble de Serinyà, i es dediquen a fondre campanes.

Un altre negoci important era la recol·lecció de faig per fer naus a les drassanes reials. De fet, per a fer-ne els rems. Per aquest motiu, el rei Jaume II va obrir una via des del Vescomtat de Bas cap a Osona i cap a Barcelona. Aquesta fusta es va fer servir per a conquerir Sardenya.

A partir d’aquí, és Xevi Solà qui pren el relleu i, situats allà mateix, comença a parlar dels segles XV, XVI i XVII i l’època de crisi i de despoblació de masos. Serà quan Santa Maria de la Pinya i Sant Joan dels Balbs s’uniran. Així, de dues parròquies van passar a ser-ne una. Parla també del Mas de la Batllia, que queda a la mateixa plaça major on són, i que va ser el més important de l’època.

Tot seguit, parla del Veïnat de l’Avellana on també hi ha masos importants. Són masos grans amb una sala i una llar de foc i sempre un graner important. També en aquella època, segles XVI i XVII, hi ha francesos que venen a viure aquí, principalment perquè són protestants i han de fugir d’Occitània.

Solà també explica que els caps de cada casa de la parròquia del Vescomtat de Bas, es reunien un cop l’any a Sant Just del Mallol. De la Pinya i els Balbs hi anaven quatre persones. Es tractava de reunions molt importants on es prenien grans decisions.

Al 1608 es produeixen un seguit de morts violentes en època de bandolers. S’han trobat documents que expliquen assassinats de dones i homes aprop de la plaça major, just quan anaven a pagar els seus impostos al batlle de sac, a la casa de la batllia de la Pinya.

Sobre l’actual edifici, és una remodelació que es va fer el segle XVIII. Van fer una ampliació de l’església, fent-la més grossa i lluminosa, de doble nau, perquè amb l’arribada de l’època moderna, va créixer notablement la població i amb ella el nombre de parroquians.

Ja a l’interior, sobre el retaule actual, s’explica que és de després de la Guerra Civil, perquè no es va poder conservar l’antic.

Un cop acabades les explicacions, comença la marxa a peu cap a l’ermita de Sant Joan dels Balbs. Arribats a l’ermita de Sant Joan dels Balbs l’estampa no pot ser més idíl·lica.

Imagen

Tal com explica Fumanal, a Sant Joan dels Balbs la batllia, cap al 1300, va recaure sobre una dona: Guillema de Balbs. De fet, sembla que aquest no va ser un fet puntual atès que en aquesta zona i en aquella època les dones van gaudir d’un cert poder.

Info i fotos: Ajunt. Vall d’en Bas