Peralada estrena una òpera contemporània que recull quatre punts de vista sobre el mite de Carmen

ACN Carmen com una cercadora de la diversió, en un altra de les versions del mite
Comparteix-ho amb els teus amics:

Una dona que encarna la passió, una ànima lliure o una víctima de la violència masclista són algunes de les lectures que fan diversos dramaturgs i músics

ACN · Qui és Carmen? Una dona que encarna la passió i torna bojos als homes, una ànima lliure a qui li agrada jugar, una víctima de la violència masclista o una gitana pària que desafia l’statu quo? El Festival de Peralada ha estrenat aquest dimecres a la nit al claustre del Carme ‘4Carmen’, una òpera contemporània en la qual quatre dramaturgs (Marc Artigau, Helena Tornero, Jordi Oriol i Marc Angelet) i quatre músics (Lucas Peyre, Mischa Tanian, Carles Pedragosa i Clara Peya) teixeixen una història amb cada punt de vista del mite. És una coproducció del Festival i Òpera de Butxaca i Nova Creació dirigida per Marc Rosich i Francesc Prat i interpretada per Marta García, Toni Viñals i Néstor Pindado.

ACN Carmen com una cercadora de la diversió, en un altra de les versions del mite

El claustre de l’església del Carme del Castell ha estat l’escenari íntim per a aquesta estrena. ‘4Carmen’ és un mosaic en el qual quatre dramaturgs i quatre músics han treballat per parelles un punt de vista sobre el mite de la gitana inspirat en la novel·la de Prosper Mérimée. La direcció d’escena és de March Rosich i la musical de Francesc Prat.

Dalt de l’escenari els tres protagonistes, Carmen (interpretada per la soprano Marta García Cadena) i els dos mascles del triangle amorós (el tenor Toni Viñals i el baríton Néstor Pindado). El fil conductor de l’òpera ha estat una conferència que tres eminències havien de donar sobre el mite de Carmen. Aquí, els tres es troben al voltant d’una taula a punt per començar a disseccionar la història i defensar amb vehemència els seus punts de vista.

A partir d’aquí, neix una espècie de mantra al voltant de paraules clau que, per a cadascun d’ells, representa Carmen: Passió, mort i dolor. La primera Carmen a sortir a escena és la més crua, la més descarnada, la que des dels inferns tira les cartes del tarot i mor una vegada i una altra a mans del seu amant. Primer sola, més endavant, sempre després del seu marit gitano.

La segona Carmen és totalment oposada, desenfadada. Ha estat el moment de riure, de jocs de paraula i d’humor gairebé absurd. Una actriu molt racial interpreta Carmen. Després d’una exitosa funció, ho celebra amb el seu home. Més fred, més del nord. Ella, flirteja amb el cambrer fins que, en un moment de descuit del seu home, s’embolica amb qui dos minuts abans li servia les copes. Essent Carmen no podia acabar sense cap mort. Però aquesta, hilarant, del seu home ennuegat per un micròfon i amb dos cucurutxos amb forma de banyes al cap.

La tercera Carmen, la víctima. Acaba a la taula del forense a punt de fer-li l’autòpsia. Morta a ganivetades. Trobada en un descampat. Mig nua i amb nombroses cicatrius al cos. El policia intenta tancar ràpid la investigació. Total, a qui li importa. El forense vol esbrinar què ha passat. Un cadàver que no interessa a ningú o una dona bella que ha estat víctima de la violència masclista.

Tot plegat, converteix l’espectacle en un joc teatral i musical al voltant del mite de Carmen.