Poca memòria

Comparteix-ho amb els teus amics:

Poca memòria
Per Manel Fortis

Un dels mals de les persones és la mala memòria.

Ara, veient la pena, el fàstic i les ganes de plorar que em provoquen (i crec que no només a mi) els “meus partits polítics”(em refereixo als que, en principi, comparteixen amb mi les idees independentistes), pactant sense vergonya amb partits que van recolzar l’article 155 als ajuntaments, diputacions…i barallant-se entre ells, em pregunto…de veritat tots tenim la memòria tan espatllada?

En els últims anys, quan va ser que el poble va estar més unit, participatiu, engrescat i il·lusionat que mai? Diades multitudinàries, persones amagant urnes i paperetes, grups de whatsapp per defensar les escoles i col·legis electorals per l’1 d’octubre, somriures a les cares…

I, sobretot, participació massiva i PACÍFICA l’històric 1 d’octubre, amb les mans enlaire i rebent cops de porra increïblement plens d’odi i injustícia, i, també, aturant PACÍFICAMENT el país el dia 3 d’octubre,

Érem un país unit, fort i il·lusionat amb aconseguir la independència.

La candidatura UNITÀRIA de Junts pel sí, abraçant partits d’esquerra, dreta i entitats com Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana portava als catalans a creure en nosaltres com a país.

Les coses van anar com van anar (ningú ha pensat mai què podria haver passat si el President Puigdemont va a votat al seu col·legi de Sant Julià de Ramis i es troba amb els cossos de “seguretat”espanyols?) i no tenim república, tenim exiliats i presos polítics, però quan és que vam estar realment a punt d’aconseguir la llibertat, la independència? Llavors, quan anàvem junts.

I ara, què fan els “nostres” polítics? Oblidar i abraçar als que no van condemnar la violència policial i van recolzar la intervenció de Catalunya, barallar-se entre el partit de dretes i el partit d’esquerra i inclús dins de cada partit.

“Senyors polítics”, no teniu memòria, però el pitjor és que tampoc teniu vergonya.

A vegades es diu que cada poble té els governants que és mereix. Jo no hi estic d’acord, Catalunya es mereixeria uns governants molt millors. Amb memòria i vergonya.

Anirem junts quan la sentència (ja redactada fa temps) injustament condemnatòria contra els presos polítics sigui pública? Malauradament, crec que no.

Vam tenir la nostra oportunitat aquell 1 d’octubre i setmanes posteriors.

Vam perdre el tren i no crec que torni a passar.

A no ser que anem tots junts, però…hi anirem?

Per Manel Fortis