Presentació del manifest a favor dels camins vells

Comparteix-ho amb els teus amics:

El passat divendres dia 13 de febrer es va presentar a Montagut el Manifest a Favor dels Camins Vells. Un acte organitzat pels Amics de Sant Aniol d’Aguja i que va tenir lloc a la Sala de Lectura del Casal Cultural de Montagut cedida per l’ajuntament d’aquesta localitat i que va quedar plena amb la participació d’una quarantena de persones.

IF

La iniciativa i redacció del manifest ha estat iniciativa del Centre Excursionista de Banyoles que , per la seva part, ja el va presentar al Pla de l’Estany el passat mes d’octubre.

Els redactors del text, en Joan Pontacq, Ernest Costa, Quim Oliver “xari” i amb la col•laboració especial de Kim Agustí, van ser els encarregats d’explicar el manifest: la problemàtica, els valors dels camins ancestrals, què es demana al manifest i quina és la seva finalitat…
El motiu de les xerrades és despertar sensibilitat envers aquest tipus de camins perquè tenen un valor patrimonial, històric, excursionista i turístic.
Primer es vol aconseguir el màxim d’adhesions- de moment ja l’han signat una trentena d’entitats- i llavors es presentarà en forma de sol•licitud a les administracions demanant que solucionin la problemàtica i que es protegeixin els camins vells.

Els excursionistes es queixen que, cada vegada més sovint, es troben camins fets malbé o totalment desapareguts. Principalment per culpa de noves carreteres o pistes forestals destinades a l’explotació del bosc. El Manifest no es posa en contra de les noves vies per al trànsit rodat però demana que quan es construeixin es tinguin en compte els camins vells existents i es respectin. Cosa que actualment no passa. Es demana respecte i convivència.

Al final de la xerrada hi va haver un debat molt participatiu i enriquidor. Van sortir propostes molt interessants com la d’intentar organitzar un congrés sobre els camins vells.

MANIFEST A FAVOR DELS CAMINS VELLS

Quins són?
Són camins antics, centenaris, ancestrals. Es caracteritzen per tenir poca amplada i per un traçat sinuós, atès que segueixen totes les irregularitats orogràfiques. Eren les antigues vies de comunicació de la gent d’abans, que comunicaven pagesies, construccions religioses, pobles…Foren enginyats per anar a peu o amb animals de bast.

El valor actual

Valor turístic
Persones d’arreu del país i de l’estranger viatgena les nostres comarques amb l’interès de conèixer el territori a peu i ho fan recorrent els camins vells perquè des d’ells es percep millor la història, la natura i el territori. Es tracta d’un turisme de qualitat que respecta la terra i hi aporta uns beneficis econòmics. Per posar un exemple, l’any 2013 els senders de la xarxa Itinerànnia van tenir un impacte econòmic de 3.263.645 euros a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Una xifra a tenir en compte i més en temps de crisi. Per tant, els camins de què parlem són un potencial turístic de primera qualitat.

Valor excursionista
Quan va néixer l’excursionisme, ara fa més de 130 anys, els camins vells van començar a tenir un ús lúdic. I des de fa unes dècades s’estant senyalitzant per tal de
donar-los a conèixer. Són les infraestructures necessàries i indispensables per als excursionistes, de la mateixa manera que els camps de futbol, pistes de bàsquet, piscines, etc. ho són per als diferents tipus d’esportistes.

Valor patrimonial i històric
Pels camins antics hi ha fluït una part important de la vida de la societat que habitava al seu entorn. Han vist transitar tropes, reis, personalitats, viatgers, ramades i pastors, bosquetans, traginers, veïns que anaven o venien de mercat o de festa major, veïns que es duien a batejar o a enterrar, mercaders…La llista seria molt llarga. Amb un passat com aquest és fàcil imaginar que els camins expliquen la història i les arrels que ens conformen.

Materialment tenen un valor arquitectònic gens menyspreable. Hi ha camins molt elementals i n’hi de més complexos, amb nombrosos passatges empedrats o que disposen d’elements viaris com trencaaigües, clavegueres, pontets, murs protectors o de sustentació, creus, oratoris…En els seu conjunt constitueixen una densa xarxa viària d’una enginyeria i interès constructiu enormes.

Per tot això són un valor a preservar, són un patrimoni de tots, que hem heretat dels nostres avis i que cal transmetre als nostres néts. I si al segle XIX l’excursionisme fou capaç de salvar un patrimoni en forma d’esglésies i altres elements construïts que perillaven greument, ara és ineludible que defensi els camins.

Problemàtica
Tant la línia de costa com els cursos fluvials i els camins són espais de domini públic. Malgrat això, aquests darrers tenen la continuïtat poc assegurada. Molts ja han desaparegut i altres es malmeten de manera greu en patir agressions d’infraestructures noves (moltes vegades pistes forestals o carreteres), les explotacions fustaneres i el tancament de finques particulars.

Amb l’arribada de la modernitat l’ús dels camins va minvar extraordinàriament però d’ara endavant no farà més que créixer. D’aquí que hauran de tenir el suport jurídic que calgui, com el tenen els vials oberts al trànsit rodat.

MANIFESTEM QUE:
– És més agradable i interessant caminar per un camí vell que no pas per una pista forestal o una carretera, perquè no hi per passen vehicles a motor, segueixen de més a prop els accidents del terreny i ens fan entendre de manera admirable el territori.
– Urgeix l’inventari i la protecció dels camins vells pels seus valors turístics, excursionistes i patrimonials.
– L’explotació dels bosc és possible sense afectar els camins vells de manera negativa.
– Amb bona voluntat per part de les administracions públiques, propietaris, llenyataires, excursionistes…, podem aconseguir que els camins vells no quedin perjudicats a causa de l’explotació forestal o la realització d’obres.
– Els camins vells van ser construïts amb molt d’enginy i molt esforç pels nostres avantpassats i això es mereix un respecte. Per tant, s’hauria de reflexionar abans de fer-los malbé i pensar si dintre de poc ens haurem d’avergonyir per no haver actuat amb la diligència exigible. Si es destrueixen, també esborrarem una part de les nostres arrels.
– Demanem a les administracions que se sensibilitzin i que protegeixin els camins vells. Amb aquesta finalitat serà precís que recuperin els drets que els emparen com espais públics, o bé que estableixin les lleis que siguin pertinents.

Amics de Sant Aniol d’Aguja