Prop d’un centenar de persones s’han sumat a la protesta en bicicleta de “no és un vial”

Comparteix-ho amb els teus amics:

La Plataforma hem aprofitat el Dia Mundial de la Bicicleta assenyalat al calendari de Nacions Unides per recordar que el nostre és un carrer urbà, i per demanar un Olot més verd i amb menys trànsit, en consonància amb l’entorn de la ciutat.

Prop d’un centenar de persones ens hem reunit aquesta tarda de dilluns 3 de juny acudint a la crida de la Plataforma “No és un vial, és un carrer!”, en línia amb el Dia Mundial de la Bicicleta i les nostres reivindicacions. En la nostra proposta figurava un recorregut per l’Avinguda Sant Jordi, que hem anomenat la “Ruta dels tres tombs”, i que hem dut a terme en aproximadament una hora, després de llegir a l’esplanada de l’escultura “Marc” el nostre tercer Manifest. El text, ple de missatges, el trobareu a continuació d’aquest breu comunicat. En ell expliquem on som i quin és el nostre immediat full de ruta.

Després de satisfer l’itinerari previst, ens hem dirigit cap al pont de Bonavista per penjar diverses pancartes ben visibles per als vehicles que travessen el tram, i entre elles la que concentra una de les nostres més grans reivindicacions, la construcció de la veritable circumval·lació d’Olot. En ella diem: “No volem fer de variant – Generalitat, aquí tens un deute!”. Amb aquesta acció hem donat per acabada la passejada, tot un èxit, que ha estat acollida a parts iguals amb comprensió, enuig i suport, pels conductors que han circulat darrere de la comitiva.

Ara, com diem al Manifest, esperem el dia de poder saludar el nou consistori olotí, fer-li a mans el plec de milers de signatures, recordar els acords reblats i els punts del decàleg pendents, i oferir-li anar junts a la Generalitat a reclamar l’inici de les obres de la circumval·lació promesa fa ja més de 10 anys.

Tercer manifest de la plataforma “no és un vial, és un carrer!”

3 de juny de 2019

Avui ens hem trobat aquí per fer una cosa tan simple com és un volt en bici pel nostre carrer. Per a molts de nosaltres, però, aquesta serà una activitat extraordinària: malgrat que vivim a tocar de la carena de Batet, la riera del Fluvià, la Fageda d’en Jordà, o els Paratges de la Font Moixina, mai ens atrevim a circular tot pedalant per l’Avinguda Sant Jordi. El trànsit ens fa por. No és un trànsit qualsevol. Per això, per moltes ganes que en tinguem, i tot el dret de fer-ho, renunciem a l’experiència.

També per a molts dels qui estem aquí, viure a Olot no és fer-ho en una ciutat enmig d’un paradís. Som a tocar d’un entorn privilegiat, sí, però estem obligats a veure, sentir, escoltar i olorar, el pas continu, les emissions i les pudors de milers i milers de vehicles, inclosos els de gran tonatge. Les delícies verdes de la vila florida no són per a nosaltres. Quan l’Europa que volem ser s’emmiralla en slow cities que combinen perfectament tradició i modernitat, el nostre Olot i aquell per on el travessen els visitants, és el paradigma de ciutat asiàtica en desenvolupament: tràfic pesant, col·lapses i contaminació, carència d’una planificació acurada, escassetat o manca d’enjardinament en voreres descuidades.

És aquest l’Olot que mereixem? És això tot el que Olot ens pot donar? Amb l’obertura de l’Avinguda Sant Jordi durant la segona meitat dels 80, els veïns van ser castigats injustament a fer de “fals vial” per a la ciutat. Els hi va tocar. La seva paciència no va tenir premi, i el 2009 la Generalitat augmentava la penitència obrint un forat en la Serra dels Llancers que augmentava la pena convertint carrers urbans en una “falsa Variant”, una situació transitòria de la qual ja fa… una dècada! Ara la capacitat d’entomar aquest cúmul de despropòsits s’ha acabat.

Aviat saludarem el nou consistori olotí. Li farem a mans el plec de signatures aconseguides, un bon grapat de milers, i li recordarem els acords reblats i els punts pendents del nostre decàleg. No ens enganyem ni del que hem aconseguit, ni d’on som, ni del que ens falta. No permetrem que el temps i la pols negra ens tornin a colgar. Per nosaltres, no cada setmana, cada dia compta. Demanarem l’estudi competent i l’aplicació d’un pla viari diferent, en línia amb els temps, més control, més defenses verdes. Que es compleixi la legalitat. I anar junts a la Generalitat per reclamar la circumval·lació, el nostre punt 10, que ja ens toca.

I avui serem valentes i valents per dur a terme una activitat ben senzilla. Com una colla d’amics agafarem la bici i recorrerem un pedaç de l’avinguda, fins que ens en cansem. Ho farem celebrant el Dia Mundial de la Bicicleta, en un itinerari vora el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que hem anomenat “Dels tres tombs” perquè comprèn tres rotondes. Potser mai l’heu travessat prou lentament per veure com n’és de bonic.

Des de la Plataforma, seguirem vetllant per la correcta gestió del capital que som conscients d’estar atorgant als responsables municipals, fruit de la lluita ciutadana. I ja mai més renunciarem al que és ben nostre.

Perquè, recordeu… No és un vial, és un carrer!

Info i fotos: Plataforma “No és un vial, és un carrer!