Santiago Vidal diu que tornaria a redactar una constitució catalana

ACN El magistrat Santiago Vidal ha atès els mitjans després de conèixer la decisió del CGPJ.
Comparteix-ho amb els teus amics:

El magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ha opinat aquest dijous al vespre que la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de suspendre’l de sou i feina durant tres anys per redactar una proposta de constitució catalana és “més política que jurídica”. Vidal ha dit que els jutges tenen llibertat d’expressió, com qualsevol ciutadà, i que no es penedeix d’haver participat en la redacció del text constitucional, cosa que tornaria a fer. Per Vidal, el CGPJ li ha posat el segell de “desafecto al regimen”, com passava durant el franquisme. El jutge demanarà al Suprem que revoqui la decisió i, almenys la suspengui cautelarment mentre estudiï el recurs.

La decisió del CGPJ s’havia de conèixer a primera hora del matí o al migdia, i tot feia preveure que suposaria l’expulsió definitiva de Vidal de la carrera judicial. Però diverses votacions ajustades han anat endarrerint la resolució, cosa que ha fet pensar que el càstig potser no seria tant sever. Finalment, poc abans de les vuit del vespre el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, ha rebut per correu electrònic la resolució. Gimeno ha cridat al seu despatx Vidal, que ha passat tot el dia al Palau de Justícia de Barcelona, per comunicar-li. La resolució, però, no serà ferma fins que no la rebi en paper i amb la signatura original, cosa que podria passar dimarts o dimecres.

En declaracions als periodistes, Vidal ha lamentat la decisió, en considerar que és més “ideològica que basada en dret”, ja que, segons ell, només ha exercit el seu dret a la llibertat d’expressió fora del seu horari laboral cosa que, al seu parer, no està prohibida per la Constitució ni cap altra llei. En aquest sentit, Vidal ha agraït els nou vots en contra de la resolució, i ha anunciat que immediatament presentarà un recurs de cassació davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem per revocar la decisió. A més, també demanarà que mentre es resolgui el recurs, que pot durar dos anys, se suspengui cautelarment la seva expulsió temporal.

A més a més, l’encara magistrat ha anunciat que al voltant del 15 de març explicarà quin és el seu futur professional mentre duri la suspensió. Ha apuntat que podria formar part d’una llista electoral d’una formació política sobiranista, com a independent, per a les properes eleccions municipals de Barcelona.

Tot i no voler concretar més, ha explicat que ha tingut ofertes de diverses formacions polítiques de l’àmbit sobiranista, que totes li han semblat bé i que properament parlarà amb els responsables polítics corresponents per explicar-los la seva decisió final. En tot cas, ha dit que seguirà treballant per “construir jurídicament un nou país”.

Per altra banda, Vidal ha ratificat que no es penedeix d’haver redactat la constitució i que està tranquil amb la seva consciència, i ha dit que ho tornaria a fer, perquè ja va dir que assumiria les responsabilitats pertinents.

Vidal també ha agraït el suport rebut per amics, entitats i “milers” de ciutadans en general i ha dit que aquest divendres al migdia sortirà a les portes de l’Audiència de Barcelona a donar-los les gràcies en persona, ja que s’ha convocat una concentració de suport.

Perfil propi

El jutge Santiago Vidal, membre de la Secció Desena de l’Audiència de Barcelona, s’ha fet conegut a l’opinió pública catalana en els últims mesos pel fet de donar a conèixer sense ambigüitats el seu posicionament a favor del dret a decidir i també a favor de la independència de Catalunya. Forma part de l’associació progressista Jutges per la Democràcia (JpD).

La seva predisposició a parlar i col·laborar amb els mitjans de comunicació el van fer reconegut en el seu àmbit ja fa anys, però també algunes decisions judicials a favor de la llengua catalana, dels insubmisos al servei militar, la condemna al llibreter neonazi Pedro Varela o sentències en l’àmbit de la violència de gènere i la protecció de menors que es van considerar pioneres. També va ser el magistrat que va obligar a admetre a tràmit una causa contra l’exèrcit feixista italià pels bombardejos aeris a la ciutat de Barcelona durant la guerra civil espanyola.