Somriures, complicitat i sentit d’estat

Comparteix-ho amb els teus amics:

Les eleccions del passat 27-S les van guanyar les candidatures independentistes. Aquesta indiscutible victòria democràtica -insuficient encara, per ben poc, com a plebiscit- ha donat la majoria absoluta d’escons del nou Parlament als diputats de Junts pel Sí i la CUP, vinculats, ara sí, per un mandat democràtic vers la República Catalana.

Passat ja un mes des de les eleccions, un termini prou raonable perquè Junts pel Sí i la CUP hagin pogut arribar als acords necessaris per fer efectiu el mandat democràtic de les urnes, tot sembla indicar que el darrer i potser insalvable escull seria qui ha d’ocupar la presidència de la Generalitat. Molts electors estem perplexos, ho trobem inexplicable. De debò poden estar encallats per una qüestió que és de sentit comú?

No ho veuen? No fer Mas president, amb els resultats electorals a la mà, és anar directament contra la voluntat popular expressada a les urnes. Com a candidat de la llista guanyadora, és ja un polític prou ben conegut pels electors i aquests li han renovat, de forma clara i majoritària, la seva confiança. És ell qui es dignà escoltar el clam popular i assumí tirar el procés endavant. És ell qui el vol culminar i retirar-se un cop assolit l’Estat propi. És ell qui està assetjat pels tribunals espanyols per haver fet una consulta democràtica. Només a ell, doncs, li correspon, per mandat democràtic de les urnes, ocupar la presidència del nou govern català.

Sorprèn que la CUP, que ha donat bones mostres de sensatesa i patriotisme durant la passada legislatura, ara intenti canviar amb una negociació als despatxos allò que les urnes han decidit democràticament. Aquesta seria una maniobra fraudulenta, pròpia només de la vella política. No ens ho poden fer això. Quants electors no se sentirien, amb raó, decebuts i enganyats? Amb quines conseqüències? Val la pena córrer un risc tan alt?

Les imatges polítiques més emblemàtiques del procés, i les millors, són la de Mas i Junqueras -govern i oposició- signant l’acord de legislatura a l’inici del mandat anterior; la de la roda informativa amb presència de líders polítics diversos, a la galeria gòtica del palau de la Generalitat, per anunciar la pregunta i la data de la consulta; i també, encara, aquella cordial i espontània abraçada entre Mas i David Fernàndez la nit del 9-N. En totes elles hi havia somriures i complicitat. També sentit d’Estat. Només els somriures, la complicitat i el sentit d’Estat ens portaran a la victòria.

Joan Torres, ANC d’Olot