Tenir la raó

Comparteix-ho amb els teus amics:

Per Manel Fortis, escriptor.

Dues persones discuteixen. Estic d’acord amb el què diu una d’elles.

Puja el to de veu. Crida i, sense canviar els arguments, ja no té la raó.

Les formes són importants. L’educació, el respecte, el to…

Sempre he pensat així. Puc tenir raó, però si crido, ja no la tinc.

Escoltava una entrevista a Toni Nadal, entrenador del gran campió tenista Rafael Nadal, i, a part que em va sorprendre molt la seva qualitat moral i de valors, va haver una explicació sobre una trobada casual que va tenir amb una dona que es dedica a la política que em va ratificar en les meves idees.

Ell explicà que al trobar-se en un aeroport a aquesta dona, ella li va dir que quin orgull era tenir un mallorquí com en Rafael Nadal, que donava exemple de correcció, educació, respecte i valors allà on anava. Ell li contestà que li sorprenia molt que precisament ella valorés tant aquestes característiques d’en Rafael. Ella no va entendre el perquè i ell li explicà.

-Com és que valoreu aquesta manera de fer i en canvi vosaltres, els polítics, us comporteu de manera totalment diferent?

-Nosaltres no podem comportar-nos així.

-Sí que podeu…inclús diria més, hauríeu de comportar-vos sempre així. Amb respecte, amb educació, amb correcció.

Jo “salvaré” els polítics a nivell municipal de pobles i ciutats petites i algunes dignes excepcions d’algun polític a nivell nacional, però jo, per culpa de la manera de fer de la gran majoria de polítics, no voto ni votaré.

Jo, de jove, havia votat socialista i ara em faria vergonya. Més tard vaig votar Jordi Pujol i no calen comentaris. Més endavant, Esquerra Republicana i, sense arribar als límits dels altres, tampoc em van deixar content.

Segueixo les notícies, m’interessa el meu país, estic dolgut, emprenyat i amb por per viure en una societat on hi ha presos polítics (grandíssima injustícia contra ells. Que no m’agradin o que no hi confii no treu que no es mereixin viure el que estan vivint), però jo no col·laboraré donant el meu vot a cap partit polític.

Jo no crido ni demano que no voteu. Feu el que us sembli millor.

Només dic que jo no voto. Mani qui mani, em fallaran igualment…

Per Manel Fortis, escriptor