Tino Soriano convidat d’excepció a la V Exposició Col·lectiva de Fotografia de Besalú

Comparteix-ho amb els teus amics:

Per la cinquena exposició col·lectiva que tindrà lloc per la FESTA MAJOR DE BESALÚ, del 19 al 23 de setembre a l’antic hospital Sant Julià, tenim la gran satisfacció de poder comptar amb la presencia del fot graf TINO SORIANO.

Aquesta iniciativa neix de l’Associació Fotogràfica Besalux que pretén apropar el valor d’aquesta disciplina amb diferents activitats durant tot l’any com ara: tertúlies, exposicions, tallers i sortides.

TINO SORIANO, fotògraf, docent i escriptor, nascut a Barcelona es un dels fot grafs més premiats de Catalunya i Espanya amb varis guardons de la Unesco, quatre més de Fotopres, Fotógraf Espanyol del Any Fujifilm 1995, NikonPro-2002, CanonEuropa, la distinció  humanista “The Essence of Humanity” de Nova Zelanda i el trofeu fotoperiodístic més  prestigios del món, el WordPress Photo l’any 1999 en la categoría Arte.

TINO SORIANO exposarà un conjunt de 25 fotografies molt properes a nosaltres ja que representen LA GARROTXA DE FINALS DE SEGLE XX i el dia 20 de setembre a les 19,30h, també a l’antic hospital de Sant Julià, presentarà el seu darrer llibre: “AYÚDAME A MIRAR. LA BIBLIA DEL REPORTAJE GRÁFICO”

La biografia d’en TINO SORIANO és tan amplia com admirable perquè Tino és més que un fot graf. És humanista. Un humanista que viatja arreu del món amb una càmera a la mà, un somriure al llavis i una hist ria per contar al cap. El bagatge complert de qui té el projecte de narrar la nostra terra creant retrats-relats dels dos components més encisadors: les múltiples cares del ser humà i de la naturalesa.  El coneixerem millor llegint les respostes que ens fa sobre la seva activitat com a fot graf i fot graf reporter.

  • Sabem per la teva pàgina web que toques varies temàtiques fotogràfiques. Entre les de fotoperiodisme, antropologia, viatges, paisatges… quina es la que et dóna més satisfacció?

Per descomptat, el fotoperiodisme. Per aquesta raó he escrit un llibre homenatge per aquests professionals que sovint es juguen la seva integritat per difondre tot all  que incomoda al Poder. Són els missatgers que contribueixen, amb la seva tasca, a millorar a poc a poc la societat, compartint les irregularitats que fan que uns s’enriqueixin i la majoria dels éssers humans d’aquest planeta visquin propers a la misèria. També són els missatgers a qui maten.

  • Ens pots explicar en poques paraules com prepares el que anomenes “Els projectes”. Necessites molt de temps? Molts contactes?

Més aviat tot comença amb una idea, un desig d’explorar determinades circumstàncies amb la meva càmera i, per descomptat, reflexionar si li pot interessar a molta gent i a quines fonts de finançament em podré acollir.

  • Entre els fot grafs que més admires – Elliot Erwitt, Cristina Garcia Rodero, o Alex Webb- quin o quina t’inspira més? Per què?

Els fot grafs som una mica Frankenstein. Cada col·lega t’aporta una part del que finalment acaba sent el teu estil. Erwitt i el seu sentit de l’humor, Webb i el color i la composició, Cristina i els seus plantejaments documentalistes… per  en el meu cas potser els pares de la criatura van ser Xavier Miserachs, Eugene Smith i Robert Capa.

  • Quina classe de fotos prefereixes realitzar en blanc i negre? Per aquesta classe de fotos, en quina mida t’està influenciant el treball d’en Elliot Erwitt, mestre del blanc i negre?

Quan vull anar a compartir els sentiments de les persones i arribar directament al cor de l’espectador, m’agrada més el blanc i negre. En color també és possible arribar-hi, per  requereix deu vegades més temps. En blanc i negre no és Elliot Erwitt el meu referent, per mi el millor és el madrileny Guillermo Asián, a part de Sebastiao Salgado. I el referent a Catalunya és Gabriel Brau.

  • Diuen que “una imatge val més que mil paraules”. Creus que ha de ser el lema de la foto documental?

Amb una mica de sort, i treballant tant com ho faig jo, pots aconseguir una imatge d’aquestes un cop al mes. Fer fotos és molt fàcil, per  fer-ne documents que realment transcendeixin és quasi impossible. En una retrospectiva de qualsevol fot graf, quan veus el treball de tota una vida, en general només unes poques han aportat una visió renovadora.

  • El festival internacional de fotoperiodisme de Perpinyà “Visa pour l’Image” exposa fotos encisadors.
  • Penses que s’ha de mostrar tot, fins i tot el que sembla insostenible? o Creus en el poder transformador d’una foto?
  • Com hauria de ser aquesta foto “transformadora”? (Ara, penso en la imatge tan commovent de “La nena del napalm” feta per Kim Phuc a la guerra del Vietnam i que va ser objecte de molta polèmica).  o Arrel d’aquesta reflexió, penso en la persona del fot graf: com es sent quan retrata o es troba davant seu escenes violentes, inhumanes?

Aquests punts defineixen el que són els fotoperiodistes. A part de liderar el rànquing de divorcis i, possiblement, de persones necessitades d’ajuda psiquiàtrica quan s’involucren en temes molt durs, la seva tasca es aportar unes evidències per explicar com és el món, al món. Si fos fàcil viure de la fotografia hi hauria molta gent viatjant pel món amb una càmera. Es l’eix central del llibre “Ayúdame a Mirar”.

  • Ens podries fer cinc cèntims del material que acostumes portar segons quin reportatge, quin projecte tens previst realitzar?

Treballo amb una càmera Olympus i tres objectius, un gran angular, un angular i un tele curt. Tot  ptiques fixes, si bé, en determinades circumstàncies, puc fer servir un zoom. Projectes propers? Uns quants, per  en aquets moments li estic donant forma al meu treball d’anys “Fotografía con una sonrisa” i organitzant viatges d’aprenentatge fotogràfic per Perú, Mèxic, Nicaragua i Tailàndia pel 2020. A part continuo amb alguns projectes humanistes, per  són temes que ara no puc difondre.

  • En què es diferencien el jove fot graf Tino i el Tino fot graf madur i experimentat?

El jove tenia una creativitat i una energia que just començava a descobrir. El madur ha descobert que no hi havia per tant, per  que en conjunt la fotografia l’ha permès viure una existència meravellosa a través de la vida dels altres.

Info: Associació Fotogràfica Besalux

foto de Besalux.