Un gol d’estratègia d’Alan Baró al límit del descans permet a la Unió Esportiva Olot començar amb bon peu la segona fase

Comparteix-ho amb els teus amics:

Un gol d’estratègia d’Alan Baró al límit del descans permet a la Unió Esportiva Olot començar amb bon peu la segona fase del campionat.

Els olotins han estat millors que l’Atzeneta en el primer temps, però els d’Albelda han fet un pas endavant a la represa i han disposat d’alguna opció per empatar, com també n’han tingut els garrotxins per sentenciar a la contra.

Porteria a zero, desgast físic majúscul i brillant debut com a titular de Joel Arumí a l’eix defensiu. Propera parada, Valencia Mestalla.

Diumenge de resurrecció. La UEO ha arrencat la segona fase del grup tercer amb una victòria per la mínima a casa que suposa una injecció enorme de moral per a la plantilla i el cos tècnic. Un partit molt lluitat que s’ha hagut de mastegar fins al final i que s’ha decantat per una acció a pilota parada.

El primer temps dels olotins ha estat força bo en línies generals, acaparant el domini de la pilota i cercant profunditat pels carrils amb Kilian i Soler, avui jugant contra l’equip del seu poble. Era novetat a la defensa l’osonenc Joel Arumí, que ha complert amb maduresa i serenitat. Delgado, Salinas i Eloi Amagat, amb una canonada des de la frontal, han estat els que més voluntat ofensiva hi han posat. A l’altra banda, tímides aproximacions del conjunt entrenat per David Albelda, que en aquest primer acte s’ha limitat a estar ben replegat, ordenat i buscar la sortida en transició. Segurament no entrava en els seus plans la fuetada psicològica d’Alan Baró just abans de la mitja part.

Serveix la falta des de la cantonada Eloi la roca de Darnius que arriba amb la testa al segon pal per enfonsar-la a la xarxa (44′). Els famosos detalls, aquest cop han caigut de la banda local davant d’uns 400 socis i sòcies que s’han quedat a fer-nos costat en aquesta Setmana Santa.

A la segona meitat, l’equip visitant ha avançat línies i ha intentat tenir més la pilota per crear perill a prop de l’àrea de Ballesté. L’Olot s’ha defensat amb contundència i un gran esperit col·lectiu, lluitant a mort cada pilota dividida i buscant sortir a la contra per amplir la diferència. I mira que n’hem disposat de clares com una vaselina de Juan Delgado i sobretot un 1×1 de Salinas davant de Lucas, que ha resolt el porter valencià de forma decisiva amb el peu.

L’Atzeneta tenia més control però tampoc intimidava en excés al conjunt garrotxí, que ha refrescat l’onze pels problemes musculars de Kilian Grant i Vivi. Gabri ha apostat per Carles Mas, Genís i Masó per reforçar la contenció defensiva, Escoruela per donar aire al carril esquerre i Pol Prats per caçar-ne alguna amb la seva velocitat.

Ha tocat patir, bàsicament pels dos ensurts que ha generat l’Atzeneta; un tir llunyà de Ferreres que ha sortit a prop del pal i una rematada massa creuada de Guille que també s’ha escapat per pocs centímetres. En temps afegit, Pol Prats ha etzibat una gardela ben potent que Lucas ha hagut d’enviar a córner amb certes dificultats. Al final, tres punts fonamentals per retallar distàncies i mantenir-se a prop de l’objectiu, quedar entre els tres primers per no perdre la categoria.

Una victòria amb dedicatòria especial per al nostre president Joan Agustí i per Jordi Xumetra, afortunadament tots dos ja recuperats d’uns dies difícils sota els efectes de la COVID-19. Propera sortida, dissabte vinent al camp del València Mestalla, la segona de la vuit finals que ens esperen.

Font: Oriol Boix / Comunicació UE Olot
Foto: Nuri Marguí-UE Olot