Un manifest de la CUP amb un centenar d’adhesions denuncia la “persecució d’idees”

Comparteix-ho amb els teus amics:

Els signants van des de Lluís Llach, Carod-Rovira, Empar Moliner i Oleguer Presas fins a Joan Tardà, Jaume Asens, el dirigent de CDC Victor Terradelles, Ernest Maragall i Teresa Forcades, o entitats com Súmate

La CUP vol que la seva campanya en favor de la desobediència a l’Estat i pel suport als càrrecs electes investigats judicial o policialment per aquesta qüestió sumi voluntats més enllà de les seves sigles. Per fer-ho, ha preparat un manifest que acompanyarà la manifestació del proper dissabte i que ja han signat un centenar de persones i entitats rellevants de Catalunya. Al text, al que ha tingut accés l’ACN, es denuncia la “persecució de les idees” per part de l’Estat i especialment d’aquells que defensen la Declaració del 9-N i l’enfrontament amb el TC. A més, el manifest atribueix a Espanya una “voluntat d’atemorir la societat catalana” i crida a totes les forces del país “a plantar-se”. El manifest ja té la rúbrica de gent de cercles polítics ben diferents, i van des de Lluís Llach, Ernest Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Tardà, David Fernández o el membre del Consell Nacional de CDC Víctor Terradelles, fins a Empar Moliner, Teresa Forcades, Jaume Asens, Oleguer Presas o Joel Joan, així com entitats com Súmate.

Julià N. Regidors de la CUP alcen els cartells amb el lema 'Sense por', vestits amb una samarreta rosa, al Fossar de les Moreres

El manifest serà fet públic en breu i va lligat a la mobilització de dissabte vinent i la campanya ‘Sense por’ que ve promovent la CUP. En els darrers dies, s’ha aconseguit distribuir discretament entre gent propera i allunyada políticament als anticapitalistes, amb la intenció d’aconseguir adhesions de gent diversa, que defensi el dret a la desobediència en determinades ocasions amb independència de si la seva opció personal passa o no per exercir-la.

El text remarca que “davant dels requeriments i citacions a càrrecs electes i institucions” que s’han donat després de l’aprovació de la Declaració del 9-N i el suport que s’ha manifestat per part de regidors i ajuntaments, es creu necessari denunciar “que hi ha una clara voluntat de l’Estat d’atemorir el conjunt de la societat catalana, començant pels seus representants democràtics”. “Aquest fet per sí sol és inacceptable en cap esquema de democràcia i llibertat i de plena garantia dels drets civils i polítics; per això cridem al conjunt de la societat i en especial a les forces democràtiques del país a plantar-se davant de la persecució de les idees”, afegeix el document.

El mateix manifest posa de relleu que “en cap estat ni societat democràtica no és concebible la persecució de càrrecs electes, d’ajuntaments, ni ciutadania en general pel fet que expressin les idees que considerin democràticament”. De la mateixa manera, al text s’assegura que no és acceptable que l’Estat espanyol “posi sota investigació i judici a regidors i regidores, ajuntaments -i potser diputats ben aviat- per promoure debats, opinions i posicionaments democràtics”. La “judicialització de la política catalana” i la “suspensió de lleis al Tribunal Constitucional” també són criticades al manifest.

Els signants, a més, reclamen a les institucions catalanes, la Generalitat i els ajuntaments “que assegurin la cobertura política, legal i econòmica de les persones encausades, de manera que aquestes tinguin garantit el suport a qualsevol decisió que puguin prendre en relació amb la seva situació, inclosa la desobediència a les lleis injustes”. El manifest conclou amb el compromís dels que el subscriuen per donar suport a la mobilització del proper 7 de maig, amb la que volen “mostrar que la societat catalana no té por de cap amenaça judicial ni de cap tribunal d’excepció”, i que estan “decidits a avançar amb pas ferm i per vies democràtiques cap a la sobirania política com a país”.

Com a feina prèvia a la redacció del manifest, els promotors han mantingut reunions amb molts dels agents socials i polítics del món sobiranista i d’esquerres de Catalunya per tal de presentar-los el text i convidar-los a participar a la manifestació del proper dissabte. A més, segons fonts coneixedores de les trobades, moltes de les entitats i formacions han acordat tornar-se a trobar després de la mobilització i treballar conjuntament en aquest sentit.

Els noms més coneguts

El manifest que ara veurà la llum ha recollit ja al voltant d’un centenar de signatures d’un ampli espectre social i polític, tot i que majoritàriament circumscrit al món sobiranista. Així, tal i com ha pogut saber l’ACN, hi ha donat suport persones com els cantants Lluís Llach –que també és diputat de JxSí-, Xavi Sarrià i Cesc Freixas; rostres coneguts com els actors Sergi López i Joel Joan, el futbolista i economista Oleguer Presas, i l’escriptora Empar Moliner; polítics actuals i retirats com David Fernández, l’exvicepresident de la Generalitat Josep Lluís Carod-Rovira, Antonio Baños, l’exconseller Josep Bargalló, els republicans Joan Tardà i l’exconseller Ernest Maragall, el tercer tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Asens, Teresa Forcades, i el membre del consell nacional de CDC Victor Terradelles. També l’han signat activistes com Eliseu Climent (ACPV), Domiciano Sandoval (Marea Pensionista), Celestino Sánchez (Iaioflautas), i el pare de Guillem Agulló; i entitats com Súmate, la Intersindical- CSC, SEPC, la Xarxa d’Ateneus, i Catalunya diu Prou. Professors, politòlegs, antropòlegs i escriptors completen el llistat, que encara resta obert a noves adhesions.

Foto: Julià N.
Regidors de la CUP alcen els cartells amb el lema ‘Sense por’, vestits amb una samarreta rosa, al Fossar de les Moreres.