Una tesi de la UdG desenvolupa un model que permet la gestió òptima d’una parcel·la forestal

Comparteix-ho amb els teus amics:

Una tesi de la Universitat de Girona desenvolupa un model que permet la gestió òptima d’una parcel·la forestal en presència de canvi climàtic. El model també aporta informació de la capacitat del bosc mediterrani per adaptar-se a condicions climàtiques canviants.

Fa gairebé trenta anys que la veu de la ciència va denunciar la relació entre les emissions de determinats gasos i l’increment global de temperatures. Passat el temps s’ha vist que, per combatre el fenomen, és necessària una acció col·lectiva que sigui assumida pel major nombre possible d’entitats governamentals. En aquest sentit, el Protocol de Kyoto, que va establir un sistema de quotes d’emissió de gas CO2, és el tractat de més abast que s’ha assolit. A l’Estat espanyol, els problemes que provoquen les emissions de CO2 han esdevingut un cas d’estudi molt rellevant, en el qual treballen diferents investigadors per trobar les solucions que requereix el problema, a curt i mig termini. La problemàtica pren una dimensió especial perquè les característiques geogràfiques i sòcio-econòmiques de la Península Ibèrica la fan especialment vulnerable al canvi ambiental global.

És en aquest corrent que s’inscriu la recerca que ha dut a terme Rubén J. Mur i que ha recollit en la tesi doctoral Adapting forest management to climate change, que han dirigit els professors Renan Goetz i Àngels Xabadia, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG. A la tesi, l’investigador analitza l’adaptació òptima de la gestió d’un recurs natural sotmès als efectes del canvi climàtic, el qual, afecta els seus processos vitals. L’estudi ha concentrat el seu focus en la gestió del bosc, del qual ha tingut present la seva capacitat per fixar el diòxid de carboni.

“La importància d’una bona gestió del bosc està del tot justificada, perquè cobreix el 38% de la superfície de la Península Ibèrica”, explica Mur. Per tal d’assolir la gestió òptima pretesa ha desenvolupat un model bioeconomètric, que resulta de la intersecció d’un model biogeoquímic i un d’econòmic, que fa possible la determinació del règim òptim de gestió d’una parcel·la de bosc perquè assoleixi el millor rendiment de fusta, en el cas que ha estudiat el Pinus sylvestris, tot i estar sotmesa a la variabilitat que representa l’escenari de canvi climàtic. El model pren en consideració la literatura específica precedent i, també, incorpora dades de l’evolució natural de la parcel·la forestal, com les que resulten d’una distribució espacial i temporal irregular, per tal de respondre a requeriments com ara l’adaptació del bosc mediterrani a les condicions de canvi climàtic, el risc d’incendi forestal derivat de l’escenari de canvi i, també, l’avaluació de les conseqüències de l’acció de reforestació i tala en relació a les directrius del Protocol de Kyoto.

Decididament, la tesi de Rubén J. Mur representa un pas endavant en la creació de mecanismes d’adaptació al canvi ambiental global, a partir de la comprensió dels fenòmens que du associats. Incideix, a més, en la necessitat de polítiques que augmentin la resiliència, en aquest cas concret, dels ecosistemes forestals des de la millora de la seva gestió. Perquè una altra de les consideracions que vol fer valer Mur és la importància dels ecosistemes forestals com un element decisiu en l’emmagatzematge de carboni, amb la conseqüent repercussió en la mitigació del canvi climàtic.