Vídeo: Dijous comença el Festival MOT que tractarà sobre les vides escrites

Comparteix-ho amb els teus amics:

Dijous comença a Girona el Festival MOT 2016 que arribada a la tercera edició en plena forma i sent ja un referent. I a partir dels 14 d’abril ho farà a Olot

El Festival MOT 2016 se centra aquest any en les vides reals explicades amb els mecanismes de la ficció. La comissària Mita Casacuberta, que repeteix respecte a l’any passat, explica: “En el terreny audiovisual, no és difícil trobar un nom per a definir aquest tipus d’obres: són els coneguts biopics. Quan ens traslladem al terreny de la literatura, tot es complica, probablement perquè (re)construir vides és l’essència mateixa de l’escriptura de tots els temps”.

Vídeo resum de la roda de premsa de presentació del MOT 2016.

https://vimeo.com/157128495

Entre els escriptors més destacats que passaran pel festival hi aurà la presencia de Xavier Albertí, John Banville, Javier Cercas, David Cirici, Carlos Fonseca, Juan José Millás, David Foenkinos entre d’altres que ompliran les dues seus del Festival, a Girona, a la Biblioteca Carles Rahola (del 7 al 9 d’abril), i a Olot, a la sala La Carbonera (del 14 al 16 d’abril).

mot

Com en les passades edicions, el festival tindrà un format de diàleg entre diversos escriptors que han treballat aquesta temàtica en les seves obres.

PROGRAMA

L’escriptora Cristina Masanés (Manresa, 1965) i la periodista Eva Vázquez (Girona, 1968) obriran el festival a Olot dijous 14 sota el títol d’“Escriure muses”. Masanés és autora de Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri i Germaine Gargallo. Cos, pintura, error, totes dues novel·les que recreen la vida de dues dones muses: la primera, una peixatera de Cadaqués convertida en personatge literari per Eugeni d’Ors i, més endavant, per Josep Pla, i que va arribar a confondre la seva identitat amb la del personatge de ficció; la segona, Germaine Gargallo, l’ídol de perversitat forjat per l’imaginari masculí, la dona dels mil noms, la dona sense nom. Tal com escriu Eva Vàzquez, “de Germaine, se’n saben tan poques coses, que tot predisposa a inventar-la”. Masanés i Vàzquez parlaran de l’escriptura de la vida de Germaine Gargallo, en la cruïlla entre la biografia i l’assaig narratiu.

El segon plat de dijous 14 el serviran l’escriptor Carlos Fonseca (San José, Costa Rica, 1987) i el també escriptor i catedràtic de literatura llatinoamericana Juan Antonio Masoliver Ródenas (Barcelona, 1939). Tots dos conversaran sobre vides obsessives com la del matemàtic Alexander Grothendieck, protagonista de la primera novel·la de Fonseca, Coronel Lágrimas, que relata el tedi de vint-i-quatre hores d’un vell coronel sense guerra, escriptor de “divas alquímicas”, testimoni i supervivent del segle XX.

La tarda de divendres 15, la més plena del festival, toca tres temes ben diferents: escriure maquis, escriure dones i escriure vides estroncades. Alicia Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) i Martí Domínguez (Madrid, 1966) parlaran sobre “Escriure maquis”, ja que tots dos els han utilitzat com a material creatiu de les seves novel·les. Giménez Bartlett va centrar Donde nadie te encuentre en la vida de La Pastora, una maqui llegendària tant per la seva condició transexual com per ser l’autora d’una trentena de morts a la zona del Maestrat durant la dècada dels cinquanta. A partir de la vida de La Pastora, l’autora reflexiona sobre la fugida i la recerca d’un mateix, sobre les misèries de l’Espanya franquista i sobre la “infinita solitud” de les persones. A Olot en parlarà amb Martí Domínguez, que ha situat la seva primera novel·la “estrictament de ficció”, La sega, en el territori dels maquis del Maestrat.

Les dones, i les múltiples maneres en què han estat recreades com a personatge en l’obra de Juan José Millás (València, 1946) i de Monika Zgustova ompliran la conversa de les vuit del vespre.

Les “Vides estroncades” de la parella David Foenkinos i Perico Pastor tancaran la jornada de divendres. David Foenkinos (París, 1974), autor de la biografia novel·lada Lennon (2010), va recrear la vida de la jove i malaurada artista Charlotte Salomon (Berlín, 1917-Auschwitz, Polònia, 1943) en la seva novel·la Charlotte. Una vida estroncada i, excepcionalment, pintada, que va fascinar David Foenkinos, que en parlarà amb el pintor, il·luminador de llibres i lector perspicaç Perico Pastor (la Seu d’Urgell, 1953).

Dissabte 16 el MOT arrenca a l’hora de l’aperitiu, amb el ja tradicional i concorregudíssim VER-MOT davant de la Carbonera. Conduïts per un presentador, quatre autors llegeixen fragments de la seva obra especialment vinculats al tema de l’edició en qüestió. Aquest any s’ha triat el personatge de Jacint Verdaguer com a nexe entre totes les lectures, que aniran a càrrec d’Andreu Carranza, Enric Casasses, Narcís Comadira i Miquel de Palol, presentats pel director de teatre i dramaturg Xavier Albertí. Què té Jacint Verdaguer que des de la seva mort tants escriptors n’hagin escrit la vida? Per saber quina és l’atracció literària d’aquest personatge emblemàtic, ens acompanyaran el novel·lista Andreu Carranza (Ascó, 1957), que acaba de publicar El poeta del poble; el poeta i narrador Miquel de Palol (Barcelona, 1953), autor d’una “vida literària” titulada Jacint Verdaguer; el poeta Enric Casasses (Barcelona, 1951), autor de l’assaig poeticonarratiu Verdaguer ara, i el poeta Narcís Comadira (Girona, 1942), autor, juntament amb Xavier Albertí (Lloret de Mar, 1962), d’El cel (Un oratori per a Jacint Verdaguer).

Les dues converses de la tarda de dissabte estan pensades per trasbalsar la calma que se sol associar a una tarda de cap de setmana. Sens dubte els temes triats ja són una declaració d’intencions: “Escriure impostors”, amb Maria Barbal i Javier Cercas, i “Escriure la bèstia humana”, amb Mia Couto i Jordi Nopca. L’impostor que comparteixen Maria Barbal (Tremp, 1949) i Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962) és Enric Marco. La seva controvertida representació del paper de deportat a un camp de concentració nazi és a la base de dues novel·les aparegudes gairebé simultàniament l’any 2014: En la pell de l’altre, de Barbal, i El impostor, de Cercas. D’aquesta coincidència, però també de la distància que separa totes dues novel·les, igualment com del repte narratiu que suposa l’escriptura d’un personatge real i, a més, coetani, en parlaran tots dos escriptors al MOT 2016.

El repte que suposa escriure sobre la “bèstia humana” nodrirà l’última conversa d’aquesta edició del MOT, que afrontaran Mia Couto (Beira, Moçambic, 1955), un dels grans escriptors actuals en llengua portuguesa, i l’escriptor i crític literari Jordi Nopca (Barcelona, 1983). La conversa partirà dels últims treballs literaris de Couto: La confessió de la lleona, una novel·la sobre les morts misterioses de dones provocades per una lleona fantasmal que amaga, rere el subterfugi de la superstició, la bestialitat humana, i una trilogia sobre l’últim emperador de Moçambic, un projecte que encara està en procés.

Més enllà de les converses

Però el MOT no s’acaba a les converses i el VER-MOT, sinó que també ofereix altres propostes organitzades des del mateix festival que serveixen per a complementar el tema de les vides escrites. Dijous i divendres, a les 21.30 h, can Trincheria acollirà Ventura, amb David Planas i Meritxell Yanes. L’obra, una proposta de proximitat per a un públic reduït, narra dues vides ben diferents, les de la Maria i la Teresa, unides per un sol fet. Dissabte al matí, abans del VER-MOT, el públic familiar es quedarà astorat davant d’una vida viscuda entre llibres, equilibris i contorsions amb Irakurriz, de Shakti Olaizola, a la plaça del Teatre. Finalment, l’inefable Quico Pi de la Serra farà un recorregut per la seva trajectòria vital i musical, entre paraules i cançons, acompanyat de Joan Sala, director de Comanegra, l’editorial que va publicar-ne la biografia Jo no hi era però me’n recordo.

Altres activitats paral·leles

Una altra de les característiques del MOT és la seva obertura a incorporar activitats organitzades des d’altres organismes i entitats de la ciutat, sempre que guardin una vinculació temàtica clara amb el festival. Enguany a Olot, per exemple, es poden trobar tres exposicions fotogràfiques relacionades en certa manera amb la interacció entre vida real i ficció: “Variacions Camps”, amb fotos del fons Fotografía Gotarde i textos d’Imma Merino, a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa; “Remembrança”, amb fotos d’Helena Aguilar Mayans, a Can Trincheria, i “Paisatge, vida i literatura”, organitzada en col·laboració entre l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, a la façana de la Biblioteca Marià Vayreda. També hi participen des de l’Escola Municipal d’Expressió, amb l’exposició “Vides dibuixades”, també a la Biblioteca, i des del Consorci per a la Normalització Lingüística. Finalment, entre les diverses activitats que organitza la Biblioteca cal destacar el bookcrossing, una iniciativa que alliberarà prop d’una trentena de llibres d’autors del MOT per tota la ciutat.

Tota la informació al web del festival www.festivalmot.cat.