VÍDEO: Els veïns del carrer Sant Jordi tornen a tallar el carrer per reclamar solucions en una nova acció reivindicativa

Comparteix-ho amb els teus amics:

La Plataforma No és un vial, és un carrer! – Hem acabat l’any amb la protesta que en és més pròpia, tallant la via, un 2019 en el qual hem aparegut en escena per abordar la difícil tasca de desencallar velles problemàtiques: la deficient planificació de la Generalitat quan fa 10 anys va obrir el Túnel de Bracons, la manca d’acció per part de l’Ajuntament de l’augment del problema viari al nucli urbà d’Olot, i la poca conscienciació de la ciutadania del que tot plegat comporta en revisar rutines individuals.

Sortint del Parc de les Móres, prop d’un centenar de persones ens hem dirigit caminant per una Avinguda Sant Jordi alliberada de trànsit, en un recorregut de 3 km fins arribar sota el pont de Bonavista. En el nostre camí, hem cridat consignes com: “Ja fa 10 anys de Bracons, i n’estem fins els collons!”, “Treballem per tot Olot, i volem el teu suport!”, i per descomptat, “No és un vial, és un carrer!”, en referència a l’ús inadequat que es fa d’aquesta via urbana, i dels carrers que la continuen.

Arribats al final, hem llegit el 4rt Manifest i després estrenat plegats la nostra Nadala “PROU DE FUM, FUM, FUM, A OLOT!”, que repassa tots aquests punts i ens permet compartir d’una manera festiva, però punyent, una situació que abasta temes tan greus com la contaminació i la seva afectació sobre la salut de les persones i del territori, i les conseqüències de la mala planificació de la mobilitat. Totes aquestes raons les podreu trobar em ambdós textos, que podeu llegir a continuació.

Salut i Bones Festes, sense fum, fum, fum… de camions!

NADALA “PROU DE FUM, FUM, FUM!”

4t Manifest de la Plataforma “No és un vial, és un carrer!”

Olot, 22 de desembre de 2019

“PROU DE FUM, FUM, FUM, A OLOT!”

La Plataforma No és un vial, és un carrer! manifesta la seva preocupació per la creixent sensació de saturació ambiental, no tan sols de l’Avinguda Sant Jordi sinó de la ciutat sencera, perquè tota ella es resent de la intensitat del trànsit. Així ho mostren els nivells de contaminació registrats pels mesuradors que hem començat a utilitzar aquí i allà, amb partícules en suspensió que superen els llindars recomanats per la OMS. Un dels paràmetres més emprats com a indicador de la qualitat de l’aire, la matèria de menys de 2,5 micròmetres (PM2,5), marca puntes de més de 100 micrograms per metre cúbic.

Bona part d’aquestes partícules provenen del pas del trànsit pesant, i aquest, del fet que existeix el Túnel de Bracons. Escollir aquella ruta per evitar el peatge de l’autopista és habitual en el transport i en els turismes, i no tenir després una via adequada que eviti passar pel mig d’Olot, converteix la nostra ciutat en un fals corredor de mercaderies que se serveix de carrers urbans, amb l’agreujant de les aturades i arrencades obligades per semàfors i passos de vianants. Encara que sempre es parla de l’Avinguda Sant Jordi com a exemple paradigmàtic de cicatriu ecològica, semblant situació pateixen vies com l’Avda Reis Catòlics, el c/ Mulleres, el Passeig de Barcelona, l’Avda Santa Coloma…

Per tant, reclamem un cop més a la Generalitat de Catalunya que doni solució al problema ambiental plantejat en bona part per ella mateixa amb la posada en marxa el 2009 del projecte de l’Eix Vic-Olot, parcelant-lo i inaugurant el tram Bracons, i demanem que accelerin la construcció d’una real circumval·lació per a l’única capital de comarca gironina que no en té. Necessitem aquest remei en un termini el més breu possible. La salut no espera. Ens sentim en risc i creiem que, considerades les circumstàncies, la solució que aportem és respectuosa perquè no inclou altres municips, com també la més pràctica i econòmica després de tants anys d’immobilisme.

En termes de responsabilitat local, ara què la sostenibilitat i la qualitat ambiental estan en el primer pla de l’actualitat, Olot es troba de nassos amb la realitat d’haver viscut mancada de polítiques viàries en termes de medi ambient. Ajuntament i ciutadania no han conreat cap mentalitat progressista que reverteixi la prevalença del transport automòbil. La pedagogia institucional en aquest sentit, ha estat nul·la, i escoltem que hi ha veïns que s’estimen més tenir davant de casa cotxes aparcats que arbres. Aquí, per tant, l’assignatura pendent és clarament interna, de la municipalitat però també de la gent: calen reflexió i mesures correctores, del nostre Ajuntament i de tots plegats.

En definitiva: tenim deures a dojo si no volem seguir respirant un excés d’òxid de nitrogen. Aquests dies hem celebrat l’anunci del consistori d’endegar mesuraments ambiental. És un començament. De la mateixa manera, el convidem a estudiar la manera d’aconseguir restringir la circulació de vehicles. I a les olotines i olotins, a obrir la ment i imaginar una ciutat on primer són les persones, no els cotxes, i on el verd guanya terreny en els espais de mobilitat pública.

I per descomptat, a demanar plegats a la Generalitat que construeixi d’una vegada la ronda (Variant Nord) que ens deuen des de fa ja 10 anys.

Per una ciutat més sana… “Prou de fum, fum, fum, a Olot!”

Plataforma No és un vial, és un carrer!