VÍDEO: Inaugurada l’escultura “Agnus Dei”, obra sacra de caire surrealista signada per la garrotxina Duaita Prats

Comparteix-ho amb els teus amics:

S’ha beneït l’escultura “Agnus Dei”, obra sacra de caire surrealista signada per la garrotxina Duaita Prats, que la descriu com “un cant a la vida i l’esperança tan necessàries en els temps presents”. 

El passat dimecres a l’esglèsia de Sant Pere de Figueres ha viscut el darrer acte relacionat amb l’integració del Monumel al Mil·lenari de Sant Pere de Figueres, que ha passat ja a formar part de patrimoni dels figuerencs. Ha estat la seva benedicció per part del rector i Arxiprest de l’Alt Empordà Interior, Miquel Àngel Ferrés Fluvià, just en el dia de la Sagrada Família, l’escena que es representa en el símbol superior i que conforma una part important del relat que comunica.

L’escultura es titula “Agnus Dei-El meu nom és salvador”, està signada per l’artista Duaita Prats i va ser presentada dimecres un cop col·locada en el lloc destinat, una de les naus laterals, la que dona accés al campanar. Un dels seus missatges més evidents l’envia la pareidòlia de l’anyell del sacrifici resultant de les posicions de les figures en l’escena del naixement que, segons explica l’autora, és “un cant a la vida i l’esperança, representat en el cicle etern que d’una manera espiritual va donar a conèixer i representa el missatge de Jesús”. En aquest sentit vol ser un motiu per a la reflexió sobre temes transcendents, tan pels creients com pels qui no ho són, recollint així l’esperit d’església oberta que manifesta el temple empordanés.

Referència a Dalí

També destaca en una de les cares de la base de pedra la referència a Salvador Dalí, escollit com a exemple de tants i tants conciutadans que han celebrat entre les seves parets la cerimònia d’arribada a aquest món, el baptisme, i la del comiat, el funeral. Així va ser en el seu cas i així queda reflectit en la inscripció. La pedra, segons compartia l’autora amb emoció, va manifestar la seva conformitat en la tria quan el tall va revelar de manera fortuïta la llarga silueta que la recorre de manera perfecta. Un toc surrealista que encaixa amb l’escenari, i que vol ser representatiu d’església oberta que mira cap al futur amb l’orgull de deu segles d’història.

VEURE VÍDEO AQUÍ

Comparteix-ho amb els teus amics: