VÍDEO: La plataforma No és un vial es revela i talla la Solfa

Comparteix-ho amb els teus amics:

No és un vial, és un carrer – Farts d’esperar solucions, el dia que fa just un any l’Ajuntament ens va tombar la moció de restriccions de trànsit pesant, la plataforma olotina bloquejarem l’artèria principal de les comunicacions garrotxines en hora punta (de 18 a 19:45h), demanant al municipi una partida pressupostària anual per a mesures que apaivaguin els greuges, i a la Generalitat celeritat en la implementació de la nostra Variant.

Ni és plat de bon gust, ni tenim ganes de tocar els nassos a ningú. Però estem molt saturats que el calendari vagi avançant i pel nostre tram la única cosa que passin siguin els 20.000 vehicles de sempre, inclosos els camions de més de 9 tones. Com segurament recordareu és l’únic on són permesos, amb la qual cosa podem considerar que entomem nosaltres solets, en els nostres carrers urbans, Un percentatge important de l’economia, no ja de les indústries de la comarca, sinó de les comarques veines i de tot aquell negoci que sigui capaç de justificar que Carrega o descarrega qualque cosa a la Garrotxa.

Amb aquesta premissa, la de la dimensió del problema i l’absurditat de l’actual sistema, ens semblaria que tant la Generalitat com, sobre tot, l’Ajuntament d’Olot, s’hauria d’haver posat seriosament les piles per adreçar una situació que mai s’hauria d’haver produit. Ja fa dècades que aquesta ciutat hauria d’haver tingut, com tenen les capitals de província i un munt de pobles de la nostra terra, una circumval:lació com Déu mana. En normes. Que passi per fora del nucli urbà i planificada per unes necessitats ja no del segle XXI, sinó del segle XX, quan es va viure el boom industrial i es veia venir que el transport intensificaria la feina. Tothom sap i celebra la bona salut de les nostres empreses, veritat Doncs no pot ser que aquesta ho sigui —i no és culpa seva- a costa de la dels veins que han de suportar el pas de milers de cotxes i camions a tocar de les finestres de casa per no tenir una infraestructura adequada que eviti l’Urbs.

El mapa industrial de la Garrotxa no el canviarem, ara ja està establert. Si es va modificant, és per créixer. Per tant, ningú que faci una reflexió realista pot entendre que la solució passi per cap altre possibilitat que no sigui la construcció de la nostra Variant, la d’Olot, la que defensem, i que això es realitzi amb caire d’urgència. Qualsevol intervenció, esmena o canvi de plans en el camí que hem aconseguit obrir a cop de reunions i amb molt d’esforç amb la Generalitat, en un projecte que ara sabem que abans de la nostra existència estava pràcticament aturat, no fa més que tornar a endarrerir-ho tot i perllongar uns greuges que els veins ja fa més de 30 anys que suportem.

Sobre aquesta base, un cop en marxa els departaments de Territori i Acció Climàtica, on ara és el projecte, qui té la responsabilitat en mesures de protecció, que no està complint, és l’Ajuntament d’Olot. Els hem confiat el nostre “mentrestant” i no avancem en absolut, Les trobades amb alcalde i regidors, que creiem profitoses, al cap dels anys —en portem dos i mig de lluita-, no han donat gairebé cap fruit. Exactament un de sol, una semi-fracassada prova pilot de “Defenses verdes”. La resta, bones paraules que de moment són fum, el dels vehicles que ens segueixen passant per davant, I sobre les seves taules crien teranyines propostes com el replantejament de la mobilitat per apaivagar els efectes de tantes aturades i arrencades, la negociació amb Teisa per a repartir els centenars de trajectes logístics diaris per carrers que no siguin els nostres, l’arranjament del Pont del Consum que fa fredat de perillós com és essent ruta escolar, la de trobar fórmules per restringir el trànsit de més de 9t també pels nostres carrers, la de negociar amb l’escorxador que els camions buits de porcs no tornin a passar pel tram, la d’intensificar els controls davant les constants infraccions i de col-locar radars (el trànsit nocturn duplica i triplica els límits), la d’augmentar la senyalització horitzontal i vertical, la de millorar i ampliar les “Defenses verdes”, la d’adreçar les molestes tapes de subministrament, que fan botar els monstres i malmeten habitatges i calçada, la d’incrementar la neteja.

Potser no tenen temps per a nosaltres, potser no hi ha diners. Però el flux de trànsit no s’atura, i aquí seguim esperant. En tot cas, nosaltres estem fent la feina de trobar solucions, cosa que segurament ni ens pertoca. Vivim una realitat complicada amb recorregut de millora que no s’està aprofitant i això ha esgotat la nostra paciència. N’estem molt farts. “NECESSITEM LA VARIANT D’OLOT” i per tant QUE LA GENERALITAT ACCEL-LERI LA RESOLUCIÓ DE LA SEVA CONSTRUCCIÓ. I per no trobar-nos eternament ancorats en el propi sistema municipal de treball, DEMANEM QUE L’AJUNTAMENT D’OLOT DESTINI UNA PARTIDA PRESSUPOSTÀRIA ANUAL PER A MESURES QUE APAIVAGUIN ELS EFECTES DE LA CARÈNCIA D’AQUESTA VARIANT. És un PROBLEMA DE CIUTAT, veritat272 Un problema que el nostre tram està entomant fa dècades. Doncs en consequència cal que els pressupostos el reflecteixin SISTEMÀTICAMENT, i que cada mesura proposada no hagi de passar per Un rosari de processos i silencis administratius dilatat fins a l’infinit.

Per tot això, divendres tallarem La Solfa de cap a cap, en ambdós sentits. I en el futur ho farem tants cops com calgui, amb tot el dolor del nostre cor i tota la responsabilitat de les 7.000 signatures de persones que van confiar en nosaltres les esperances d’uns carrers urbans més habitables.

Plataforma No és un vial, és un carrer