VÍDEO: Més d’una cinquantena de persones participen de la sisena edició del recuperat i tradicional BALL PLA d’Olot

Comparteix-ho amb els teus amics:

Ahir va ser l’últim dia de les Festes del Tura, i al Firal Petit es va celebrar la sisena edició del BALL PLA d’Olot, amb més d’una cinquantena de participants, Es tracta de la manifestació autòctona de la dansa més representativa del país abans del naixement de la sardana.Veure vídeo.

Història del BALL PLA d’Olot

L’any 1994 Montserrat Garrich i Lluís Puig van recopilar nombrosa informació, tant editada com inèdita, sobre el Ball Pla d’Olot amb motiu d’una classe sobre la documentació en dansa a l’Aula de Dansa Tradicional. El recull partia del material existent a l’Arxiu de Dansa Tradicional de l’Esbart +Català de Dansaires i aplegava des de materials antics fins a articles o monografies recentment (aleshores) publicats com els textos de Jordi Canal o Jordi Pujiula.

De tota aquella documentació, que en cap cas és exhaustiva, se’n desprèn que el ball pla és conegut amb aquest nom a Olot des de 1763. A mitjan segle XIX el Ball Pla apareix esmentat com un dels actes que es realitzen amb motiu de les festes de la Mare de Deu del Tura que es celebra el 7 de setembre. Els balladors es reuneixen a l’Ajuntament, del que en són convidats, i en comitiva es dirigeixen a la plaça.

L’any 1852 el Diario de Barcelona publica una ressenya en la que podem llegir: “ … recorrerán algunas de las principales calles y a su entrada en la plaza se dispararán multitud de fuegos artificiales (…). Luego se dará principio al llamado “ball pla”, hallándose la plaza completamente iluminada …”

Al primer programa de les festes imprès l’any 1859 hi apareix un text que bàsicament refereix el mateix: “… se reunirán en el Salón Consistorial el Ayuntamiento y todos los convidados, que con sus respectivas parejas pasaràn a recorrer las principales calles adornadas e iluminadas profusamente parándose en la plaza para bailar el BALL PLA.”

Segons jordi Pujiula, i”any 1896 el Ball Pla es convertí en una sardana que fou suprimida l’any 1916. A partir d’aquest any, tot i que conserva el nom de Ball Pla, perd tots els trets d’una dansa i es limita a una passejada encapçalada per les autoritats seguides de les parelles agafades de bracet, formades en una filera. Tal i com diu Jordi Canal: “A poc a poc, el ball pròpiament dit passà a un segon terme, fins a desaparèixer”. La comitiva es destaca per la seva indumentària luxosa: vestit llarg per les dones i frac o jaqué pels homes. L’etapa franquista manté i exagera aquest trets d’exclusivitat i poder. Així va sobreviure, amb una vida plena de situacions de tota mena i amb un ric anecdotari, fins el 1979, any en que el Ball Pla ja no és programat.

L’anv 1957 Joaquim Pla Cargol publica Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses, obra en la que es pot trobar un apartat dedicat al ball en el que l’autor en descriu una coreografia. Amb posterioritat, la majoria d’obres que parlen de la coreografia es refereixen a la que descriu Pla Cargol.

Comparteix-ho amb els teus amics: