Vídeo: Mor als 68 anys el cantant grec Demis Roussos

Comparteix-ho amb els teus amics:

Demis nasqué a Egipte, fill d’una família grega expatriada a l’Egipte al voltant dels anys 20. Els seus pares, George i Olga, també van néixer a Egipte i van créixer a Alexandria. Tot i que el jove Artémios vivia a dintre d’una comunitat ortòdoxa, pel fet de trobar-se a una ciutat i un país musulmans, alhora que s’impregnava de les tradicions musicals gregues, rebia influències àrabes notables. Atret pel cant, formà part de la Coral de l’Església ortòdoxa grega d’Alexàndria. Hi va cantar cinc anys com a solista mentre que estava estudiant la solfa i aprenia a tocar la guitarra i la trompeta. Després de perdre-ho tot a causa de les polítiques del govern de Gamal Abdel Nasser el 1961, van tornar a Grècia després de la Guerra de Suez. La seva mare, Olga, és més coneguda amb el nom artístic de Nelly Mazloum.

Els primers èxits
Després de tornar a Grècia, Demis es va integrar en diversos grups musicals començant per The Idols quan tenia 17 anys, després pas a We five i a altres bandes relativament destacades i de cert èxit a Grècia.

Va aconseguir certa notorietat el 1968 quan es va unir a la banda de Rock progressiu Aphrodite’s Child (“El fill d’Afrodita”) inicialment com a cantant i després com a baixista i cantant. La seva distintiva veu operística va donar impuls a la banda fins a col·locar-la amb èxit en l’àmbit internacional, notablement en el seu àlbum final 666, que va venir a convertir-se en un clàssic de culte per als melòmans.

Després de la dissolució d’Aphrodite’s Child, Demis continua gravant esporàdicament amb el seu company de banda, el també destacat músic Vangelis. El 1970 tots dos van realitzar Sex Power (encara que l’àlbum l’hi van adjudicar discutidamente Aphrodite’s Child). També van gravar junts el 1977 l’àlbum Magic, el major èxit va ser Race to the End coneguda en castellà com Tu libertad, una adaptació vocal del tema musical del film guanyador de l’Oscar Carros de Foc. La veu de Roussos també apareix a la banda sonora de la pel·lícula Blade Runner.

Els èxits en solitari
Demis va iniciar una carrera com a cantant en solitari al dissoldre’s la banda, començant amb la cançó We Shall Dance. Inicialment sense èxit, va emigrar a Europa i aviat es va convertir en un cantant notable. La seva carrera va arribar al cim en la dècada de 1970 amb una considerable quantitat d’àlbums. Destacant el seu senzill Forever and Ever (Sempre i per sempre), que es va col·locar en les llistes de popularitat d’una gran quantitat de països en 1973.

Altres èxits van ser My Friend the Wind (El meu amic el vent), My Reason (La meva raó), Velvet Mornings (Matins de Vellut), Goodbye, My love, Goodbye (Adéu amor meu, adéu), Some day (Algun Dia), Lovely Lady of Arcadia (Preciosa noia d’Arcàdia) i Morir al Costat del meu amor. Va ser esmentat com destacat en el programa Abigail’s Party i va fer la seva primera aparició en una televisió de parla anglesa en el programa Basil Brush Show. També és destacada la seva interpretació de l’èxit del grup Air Supply titulat Lost in Love.

Es van fer recopilacions de les seves cançons en un gran nombre d’idiomes. A Espanya va aconseguir un èxit rotund amb les versions en castellà dels seus grans temes en solitari, durant els anys setanta, essent un dels cantants melòdics de l’època més coneguts i venuts a l’Estat espanyol. El seu hit número u el Roussos Phenomenon EP va ser el primer del seu tipus d’un artista d’origen africà en la història de les llistes de popularitat del Regne Unit. Va ser igualment exitós a Europa i Llatinoamèrica, als Estats Units va aconseguir el mateix amb l’àlbum Demis que va romandre com el seu únic èxit.

Depressió i segrest aeri
El 1982 va ser co-autor del llibre A Question of Weight (“Una qüestió de pes”) juntament amb la seva amiga íntima Veronique Skawinska en el qual narra sincerament la seva lluita contra l’obesitat. Durant la dècada de 1980 va travessar un període improductiu causa de la seva batalla contra la depressió.

Va ser un dels passatgers del vol TWA 847, que va ser segrestat el 14 de juny de 1985. En el seu moment va ser molt conegut el fet que els segrestadors van celebrar el seu aniversari amb ell, en quedar impressionats per tenir com a ostatge a una de les celebritats d’Orient i Europa.

Font: wikipedia.org